Resultats de la cerca

Ocupa una casa pairal del segle XVII anomenada La Gabella, situada al centre de la vila d'Arbúcies Selva Les sales d'exposició permanent mostren els testimonis materials de les comunitats que han poblat el massís al llarg del temps, des de la prehistòria fins a la industrialització, i la relació entre les persones i el medi natural Els darrers anys, com a resultat de diferents remodelacions, s'ha donat especial importància a l'àmbit del món medieval a partir de les col•leccions arqueològiques procedents de les intervencions al castell de Montsoriu i també a diferents aspectes del patrimoni…

Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’ase

Apareix a Tannhäuser i en altres llegendes i, més tard, en obres de Goethe

Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la…

Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira,  La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de turc 1993,  La…

És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…

Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda

Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels…

Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del dret germànic…