Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
lleterassa

Lleterassa
zanskar (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, d’1 a 2 m d’alçària, laticífera, de fulles lanceolades enteres i de flors en inflorescències umbel·liformes.
Es fa en roquissars i rosts del litoral mediterrani, i, dins el litoral català, únicament al Rosselló, al cap de Creus, a Mallorca i a Menorca
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus communis ricí
parc natural del cap de Creus

Aspecte del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu i marina illa…
caducifoli | caducifòlia

Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable, sigui l’estació freda (faigs, arbres de ribera, etc), sigui l’estació seca (lleterassa i certs arbusts i arbres tropicals).
La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat