Resultats de la cerca

El cos de lletrats de l’estat unifica els antics cossos d’advocats de l’estat, tècnics lletrats del ministeri de justícia, lletrats de la direcció general de registres i notariat i lletrats del consell d’estat

Els mandarins eren lletrats, i es dividien en diverses categories

Perdurà fins a l’esfondrament del règim imperial, l’any 1911 Els seus membres eren elegits per oposició entre els lletrats jinshi que havien superat els exàmens de tercer grau Responia a les preguntes de l’emperador sobre llenguatge i literatura i redactava les biografies i les inscripcions oficials També tingué importància en el camp artístic, principalment durant la dinastia song 960-1270

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…

El primer que exercí el càrrec fou Alfons de la Cavalleria, vicecanceller d’Aragó des del 1479 i de Catalunya i de València des del 1484 El 1523 el càrrec es desglossà de nou en tres, un per a cada estat, però fou reunificat de nou des del 1529 amb el nomenament de Joan Sunyer En absència d’ell presidia el Consell el tresorer A partir del 1622 la presidència passà, durant alguns períodes 1622-46, 1677-90, 1692-1707, en govern, però no en propietat, a lletrats, i després a nobles, anomenats presidents El vicecanceller havia d’ésser originari de la corona catalanoaragonesa

Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació tardana, nom…

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

Posat sota el secretari d’estat Ramon de Vilana-Perles i presidit per l’arquebisbe de València Antoni Folc de Cardona-Borja el qual, mort el 1724, fou succeït pel comte de Montesanto El conseller d’estat Juan Francisco Pacheco, duc d’Uceda, en fou tresorer general i tenia consellers de capa i espasa i regents o consellers lletrats catalans, sards, aragonesos, napolitans, milanesos i castellans Disposava de les secretaries d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial i registre, a més de la tresoreria i receptoria entre els departaments de la…

Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan segle XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents…

Procedent d’una família de lletrats, el 736 fracassà en el seu examen d’ingrés en la burocràcia imperial Emprengué llavors nombrosos viatges, en el curs dels quals conegué Li Po i es donà a conèixer com a poeta amb obres que canten la bellesa de la natura i planyen el pas del temps Cercà la protecció dels cercles oficials amb escrits adulatoris, per mitjà dels quals obtingué alguns privilegis que perdé el 755 a causa de participar en diversos moviments de revolta A partir d’aquest moment menà fins a la mort una existència erràtica, plena d’entrebancs i de privacions La seva…