Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…
teloni
Història del dret
Imposició indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; a la península Ibèrica continuà essent percebut durant la dominació visigòtica, i perdurà en els regnes cristians després de l’ocupació musulmana.
A Castella i a Lleó el teloni arribà a identificar-se amb el portaticum o portazgo a Navarra, a Aragó i als comtats catalans i, en general, a la corona catalanoaragonesa, amb la lleuda
Junta Suprema de Vigilància
Organisme creat a Barcelona (10 d’octubre de 1841) pels progressistes més destacats de l’ajuntament i la diputació davant la revolta dels moderats iniciada per O’Donnell a Pamplona.
Inicialment havia estat pensada com a defensora de la indústria tèxtil catalana Presidida per Joan Antoni de Llinàs, síndic de l’ajuntament, prengué diverses decisions, com la de supressió de tributs com el dels cops i el de la lleuda i, especialment, la d’enderrocar la Ciutadella Espartero considerà que la Junta lesionava la seva autoritat i encarregà al general Van Halen que la dissolgués 5 de novembre
ciutadà
Història
Del s. X al XIII, habitant laic dins el clos emmurallat de les ciutats, enfront dels burgesos, habitants d’un burg o suburbi.
A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels s XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de Barcelona tot aquell…