Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
certificat d’adaptació pedagògica
Educació
Títol que avala la capacitat pedagògica dels llicenciats per a exercir de professors d’ensenyament mitjà i superior.
S'obté a partir de la realització d’un curs concentrat en el qual els llicenciats universitaris, o estudiants de darrer curs de carrera, reben coneixements pedagògics bàsics per tal de vehicular els continguts de cada matèria mitjançant un conjunt de classes teòriques i un període de pràctiques en centres d’ensenyament mitjà
metge intern resident
Educació
Formació pràctica complementària dels llicenciats en medicina introduïda a l’Estat espanyol el 1978 per tal de formar metges especialistes.
Dura quatre anys i és imprescindible per a presentar-se a diverses oposicions de la sanitat pública Per a accedir al MIR cal fer un examen L’any 1995, les protestes dels estudiants de medicina davant l’entrada en vigor d’una directiva europea que els obligava a dos anys d’especialització per a accedir a la sanitat pública, motivà la decisió del govern de donar dues oportunitats als llicenciats per a superar l’examen del MIR
Certificat d’Aptitud Pedagògica
Pedagogia
Títol que acreditava la formació en un curs de formació inicial psicopedagògica i didàctica per a llicenciats i diplomats, i que constituïa un requisit per a exercir la docència en l’ensenyament secundari.
Nasqué a l’empara de la Llei General d’Educació 1970 N’eren exclosos els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia o titulació equivalent que inclogués formació didàctica El curs 2009-10, amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES previst en el procés de Bolonya , el CAP fou substituït pel màster de Formació del Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, títol amb objectius semblants i de caràcter també obligatori per a l’exercici de la docència en l’ensenyament secundari
Col·legi de Biòlegs de Catalunya
Corporació de dret públic que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió de biòleg i els interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
És d’adscripció obligatòria per a exercir com a professional Es constituí el 1997 per segregació del Collegi Oficial de Biòlegs Poden ésser-ne membres els llicenciats en biologia o en bioquímica
Col·legi d’Advocats de València
Dret
Corporació professional de llicenciats en dret de València.
Fou creat el 1759 per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III, el 1761 Actualment té el local social al Palau de Justícia de València Posseeix una biblioteca important Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia
rei d’armes
Història
Oficial reial, antigament anomenat herald, i que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.
Amb les funcions de l’antic herald tenia la de denunciar la guerra i publicar la pau, assistir a les cerimònies reials i distingir i determinar els escuts dels llinatges i les famílies La seva actuació fou regulada per disposicions dels anys 1593, 1652, 1761, 1802, 1805 la Novíssima Recopilació, 1915 i 1951 La seva tasca principal és de certificar escuts d’armes i crear-ne de nous Tenen l’obligació de portar un registre de les certificacions aquests càrrecs són coberts per oposició entre llicenciats en dret i depenen del ministeri de justícia
Col·legi d’Advocats de les Illes Balears
Dret
Corporació professional dels llicenciats en dret de les Illes Balears.
Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr
canonge lectoral
Cristianisme
Obtentor de la canongia d’ofici, dita també lectoralia (canonge), creada per Innocenci III, al concili IV del Laterà (1215), en totes les esglésies metropolitanes.
El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les…
jurista
Història
Dret
Persona que exercia el dret, tant en l’ordre pràctic, amb la judicatura o l’advocacia, com en l’especulatiu, fent estudis jurídics.
Rebien el tractament honorífic de misser conservat encara a les Balears Havien d’haver cursat cinc anys dret civil lleis o canònic decrets en un estudi general i ésser llicenciats o doctorats en qualsevol d’aquestes matèries, prestar jurament davant la cort episcopal obligant-se a defensar gratuïtament els pobres i posseir els llibres ordinaris de dret civil romà i canònic per tal de poder exercir l’advocacia Al Principat de Catalunya, per manament especial de la reina Maria en la cort del 1422, havien de posseir, a més, els Usatges de Barcelona i les Constitucions i Capítols de…