Resultats de la cerca

Les formes més corrents foren una columna de pedra amb anelles o bé unes fustes que, en unir-se, deixaven uns forats per a subjectar algun membre del condemnat Solia ésser a l’entrada de les poblacions o en un lloc públic A Castella fou molt utilitzat fins al s XIX a França fou abolit el 1789, i a Anglaterra, on era molt aplicat per als delictes d’impremta, ho fou el 1837

Fou professor d’economia a Estocolm en 1904-33 Defensà a Money and Foreign Exchange after 1914 1922, la teoria de la paritat del poder de compra en el comerç internacional, que lligava amb una teoria quantitativa del diner, per a deduir la política monetària més adequada a la situació d’inflació d’aquell moment Escriví una obra polèmica i històrica, Nature and Necessity of Interest 1903 La seva obra més important fou Theoretische Sozialökonomie 1918, on formula les condicions per a tenir un creixement constant o equilibrat

Net d’Alaric I, succeí Vàlia Trencà el pacte que el lligava amb Roma i pel qual li era reconegut el govern d’Aquitània, i assetjà, sense èxit, Arle 425 i Narbona 436, viles que defensà el general Aeci Vencé, però, a Tolosa, obtingué 439 la tornada a la situació anterior i es dedicà a una política d’aliances Casà una filla seva amb Huneric, fill i hereu del rei dels vàndals Genseric la qual fou repudiada el 445, i una altra amb el rei dels sueus 449 Requiari, amb qui després es barallà i el qual ell feu matar Finalment s’alià amb Aeci contra Àtila a la batalla dels Camps…

Per a allotjar-la fou urbanitzada l’antiga Ciutadella de Barcelona, que es convertí en el parc de la Ciutadella , segons els plans de Josep Fontserè 1872 Davant la ineficàcia de les obres fetes per la societat concessionària creada per Eugeni Serrano, l’ajuntament se'n féu càrrec el 1887 L’exposició, inaugurada el 20 de maig de 1888 amb la presència de la reina Maria Cristina, coincidí amb la crisi econòmica iniciada el 1882, després de l’eufòria de la febre d’or , i acabà amb un dèficit fort Artísticament, l’exposició, sota la direcció arquitectònica d’Elies Rogent, ajudat per August Font i…

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…

Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di Lusignano 1819, Elena e…

La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en…

La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, De clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…