Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
pendent
Geomorfologia
Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat
hipoide
Tecnologia
Dit de l’engranatge de dentadura en espiral, d’eixos encreuats, en què les superfícies primitives són troncs d’hiperboloide.
Hom els utilitza en la transmissió dels automòbils per a accionar el diferencial Fan menys embalum que els parells cònics convencionals, però tenen l’inconvenient que les seves dents llisquen longitudinalment, de tal manera que tenen tendència a foragitar la pellícula d’oli lubrificant que hi ha entre elles i, per això, és necessari utilitzar lubrificants especials, resistents a les fortes pressions Tenen un funcionament més regular i més silenciós que els de dents rectes, perquè el seu grau de recobriment és superior
gil
Indústria tèxtil
Màquina estiradora emprada en la preparació de filatura de fibres llargues, especialment de la llana.
El mecanisme d’estiratge té dos parells de cilindres, entre els quals hi ha un llit d’agulles que serveix de guia a les fibres mentre es produeix l’estiratge Aquest llit és format per barretes d’agulles juxtaposades que van avançant a la mateixa velocitat que les fibres que surten dels cilindres d’entrada, fins que aquestes són preses pels cilindres d’estiratge que volten a major velocitat, i aleshores llisquen entre les agulles que els serveixen de guia En el gill intersecting hi ha, a dalt, un segon llit d’agulles, les quals s’intercalen entre les de baix En el gill d’eriçons…
síntesi proteica
Bioquímica
Síntesi que té lloc en els ribosomes, en quatre etapes, en cadascuna de les quals són necessaris una sèrie de components indispensables, enzims específics i cofactors.
La primera consisteix en l’activació d’aminoàcids, mitjançant un ARNt que forma un èster aminoacil-ARNt, el qual s’uneix al ribosoma La segona és la iniciació de la cadena polipeptídica el primer aminoacil-ARNt iniciador s’uneix a l’ARNm complex d’iniciació i a una subunitat ribosòmica 30S, a la qual se n'afegeix una de 50S La tercera consisteix en la prolongació de la cadena, mitjançant noves restes d’aminoàcids procedents dels aminoacil-ARNt, cadascun dels quals és especificat per un codó determinat de l’ARNm una vegada fet el nou enllaç, l’ARNm i la cadena peptidil-ARNt llisquen…
escolament

Tipus principals d'escolament aerodinàmic
© Fototeca.cat
Física
Moviment en conjunt d’un fluid.
Hom estudia tant el moviment d’un fluid per l’interior d’una conducció com la resistència que oposa un fluid a un objecte que es desplaça en el seu si escolament aerodinàmic Hom distingeix dos tipus principals d’escolament l' escolament laminar , en què les partícules del fluid llisquen les unes damunt les altres tot formant capes paralleles, i l' escolament turbulent , caracteritzat per les fluctuacions irregulars de les velocitats de les partícules del fluid El tipus d’escolament que s’esdevé en un problema hidrodinàmic concret és determinat pel valor del nombre de Reynolds…
mixomicets
Protistologia
Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe.
També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i…
dragalina
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres.
L’element excavador és una cullera que bascula penjada d’uns cables de sosteniment, els quals llisquen d’una corriola fixada a l’extrem d’una ploma d’inclinació variable l’altre extrem de la qual pivota sobre la cabina i que és arrosegada per uns altres cables, que hom estira des d’un torn situat a la base de la màquina, i la tensió dels quals determina l’angle d’incidència de la cullera durant l’excavació A igualtat de longitud de la ploma, l’abast d’una dragalina depèn de la inclinació d’aquella i acostuma a oscillar entre els 50 i els 350 m Les dragalines són generalment…
estepa
Transports
Pla inclinat on hom construeix les embarcacions i sobre el qual llisquen fins a l’aigua.
El pendent varia entre el 8% i el 15%, i la forma i les dimensions varien segons els tipus d’embarcacions que hom hi vol construir
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’…
embarcació
Transports
Denominació general de qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l’home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes.
Deixant de banda el tronc d’arbre i el manat de joncs, que en són els orígens més remots, les embarcacions primitives responen a cinc tipus fonamentals rai conjunt de troncs o canyes units de costat, piragua tronc buidat, carbasses dues carbasses assecades i buidades, bot inflat odre i quffa cistella folrada de pell A un estadi més avançat pertanyen la piragua doble , la piragua amb balancí, la piragua d’escorça, el caiac, l' umiak i el vas de taules de fusta El vas de taules, o vaixell , amb totes les seves variants galera, nau, drakar , barca, galió, navili, fragata, bergantí, constitueix…