Resultats de la cerca

Els fundadors foren Dani Martín, cantant i líder del conjunt, i Ivan Ganchegui, que el 2002 abandonà el grup Inspirats en Radio Futura, foren un dels conjunts de rock de més èxit de l’Estat espanyol Publicaren els àlbums El canto del loco 2000, A contracorriente 2002, Estados de ánimo 2003, Zapatillas 2005 i Personas 2008, a més de diversos recopilatoris i directes Reberen, entre d’altres, dos premis MTV Europe Music Awards 2003 i 2005 i tres premis Ondas 2004, 2005, 2008 L'any 2009 el grup es dissolgué i alguns dels seus membres iniciaren carreres en solitari

Destacà com a intèrpret i compositor de tangos Balada para un loco, Libertango , així com en obres de més envergadura, com l’òpera María de Buenos Aires 1967 o l’oratori El pueblo joven 1970

Influït pels grans novellistes francesos, sobretot per Balzac, començà a escriure novelles presentant el cicle de la vida xilena Martín Rivas 1862, El ideal de un calavera 1863, etc El 1866 abandonà Xile i fou encarregat sovint de missions diplomàtiques A aquesta època corresponen la novella històrica Durante la reconquista 1897 i, entre d’altres, Los trasplantados 1904 i El loco Estero 1909, de records autobiogràfics

Feu els estudis elementals i es dedicà a la confecció de palmes i palmons Escriví diversos miracles de sant Vicent, com ara Milacres del loco i del baldat 1857, La cega, mut, perlàtic i baldat 1878, El mut de Normandia 1888 i La mort de sant Vicent , «milacre en música», i el text d’una sarsuela, La lluna de Patraix Compongué nombroses poesies amb motiu de les falles i de les festes de sant Vicent

Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco Loco…

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…

Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001,  Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015…

Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures  Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’allusions cultes i de jocs estilístics Els…