Resultats de la cerca

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

Debutà en el cinema el 1960 amb The entertainer de T Richardson Interpretà després molts films interessants, com Nothing but the best 1963 de C Donner, Women in love 1969 de K Russell, The go-between 1970 de J Losey, An unmarried woman 1978 de P Mazursky i Quartet 1981 de J Ivory

Inicialment desenvolupà una important tasca teatral i el 1949 es donà a conèixer en el món del cinema Interpretà més de 50 films, entre els quals destaquen els sis realitzats per Cyril Endfield i, sobretot, els de Joseph Losey Blind date 1959, The criminal 1960, Eve 1962,i Accident , juntament amb The guns of Navarone 1960, Very impotant person

Des del 1941 fou ajudant de Jean Renoir, Charles Chaplin i Joseph Losey El 1953 realitzà diverses sèries de televisió i el film The Big Leaguer Esdevingué famós amb els westerns Apache 1954 i Veracruz 1954, i manifestà la seva predilecció per les escenes violentes i brutals amb Kiss me Deadly 1955, The Big Knife 1955, dura crítica del món de Hollywood, i el film antimilitarista Attack 1956 Altres films destacats són What Ever Happened to Baby Jane 1962, Four For Texas 1963, The Dirty Dozen 1967, Ulzana's Raid 1972, etc

Estudià a Oxford, i el 1924 publicà la seva primera obra, les narracions de terror Night Fears Posteriorment, se centrà en la psicologia dels personatges, com és palès en la trilogia formada per The Shrimp and the Anemome 1944, The Sixth Heaven 1946 i Eustace and Hilda 1948, on reflecteix el creixement de dos infants The Go-Between 1953, també situada en la infantesa, fou portada al cinema per J Losey 1971 i The Boat 1949, que hom ha considerat la seva millor obra, descriu les reaccions d’un inconformista durant la II Guerra Mundial

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la qual arribà als…

Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal  Plein soleil 1959, de René Clement  Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti  L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni  Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil  Carambolages 1963, de…

Procedent del teatre, l’any 1954 inicià a The Sleeping Tiger una collaboració reeixida amb Joseph Losey The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Accident 1967, etc Altres films seus són La caduta degli dèi 1969 i Morte a Venezia 1971 de L Visconti, Il portiere di notte 1973 de L Cavani, Providence 1976 d’A Resnais, Despair 1977, de RW Fassbinder, i Daddy Nostalgie 1990, de B Tavernier Publicà també diverses novelles A Gentle Occupation , 1980 West of Sunset , 1984 Jericho , 1992 A Period of Adjustment , 1994 Closing Ranks , 1995 i volums autobiogràfics Snakes and…

El 1966 feu el seu debut en el cinema amb Marat-Sade de Peter Brook, sobre l’obra de Peter Weiss, que ja havia interpretat als teatres de Londres i Nova York Aconseguí l’Oscar a la millor interpretació femenina en dues ocasions per Women in Love, de K Russell, el 1970, i per A Touch of Class, de M Frank, el 1973, film pel qual també rebé un Globus d’Or Intervingué també en  Sunday Bloody Sunday 1971, premi BAFTA a la millor actriu 1972, de J Schlesinger  The Romantic English-woman 1975, de J Losey  Turtle Diary 1985, de J Irvin  The Rainbow 1989, de K Russell, etc El 1992…

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors, Julius i…