Resultats de la cerca

Visità 1502-08 els països de la Mediterrània oriental i de l’Orient Mitjà i arribà fins a l’Índia i Malaca tornà a Europa Lisboa pel camí del cap de Bona Esperança La relació del seu viatge, Itinerario de Ludovico de Varthema Bolognese 1510, fou utilitzada per geògrafs i cartògrafs durant gairebé dos segles i constitueix una obra de gran interès històric

Treballà a Ferrara, al servei dels ducs d’Este, i pintà preferentment temes de la vida de Crist Jesús entre els doctors 1524 Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín, Resurrecció de Llàtzer Pinacoteca di Brera, Milà El seu estil es caracteritzà per un realisme rigorós, que enllaça amb la pintura de l’escola de Ferrara del quatre-cents

Nebot del papa Gregori XV, obtingué d’aquest notables beneficis, que sabé fer extensius a tota la família Fou arquebisbe de Bolonya i recollí una collecció d’obres d’art molt important, dipositada avui al Museo Nazionale Romano o delle Terme, la qual comprèn un ric mostrari d’estatuària antiga D’entre les seves obres es destaquen una rèplica de l' Atena Pàrtenos de Fídies, el Gal suïcidant-se després d’haver occit la seva muller segle III aC, Mart en repòs o Ares Ludovisi còpia de l’original de bronze de Lisip i el Tron Ludovisi original grec del segle V aC, amb un baix relleu central que…

Fou autor de diverses obres de caràcter polític, com les Considerazioni politiche e morali sopra cento oracoli d’illustri personaggi antichi 1621 i els Dialoghi 1625, plenes d’observacions d’un notable interès, que van des de la crítica de la Utopia de ThMore a noves teories sobre el repartiment de la riquesa i l’augment de la població

La seva pintura, influïda per Barocci i Correggio, és de temàtica bàsicament religiosa Deposició de la Creu, 1597, Galleria Pitti, Florència

Estudià i es doctorà a Bolonya Deixeble de Cardano, fou professor a les universitats de Milà 1543 i de Bolonya 1565 Determinà 1545 un mètode per a resoldre l’equació general de quart grau, gràcies a una equació auxiliar de tercer grau

Fou un destacat civilista i professor a les universitats de Pavia, Gènova, Perusa i el Sacro Cuore de Milà Entre les seves obres destaca Istituzioni di diritto civile segona edició, 1921, obra breu però modèlica pel seu valor didàctic i el seu rigor científic

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel

De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del poeta davant la…

Influït pel pensament de B Croce i per l’experiència de la lingüística de K Fiedler Professor a Pisa, dirigí La Critica d’Arte , revista que fundà el 1935 amb R Longhi i R Bianchi Bandinelli Promogué i organitzà institucions dedicades a l’art i publicà nombroses investigacions I Carracci e la critica d’arte nell’età barocca , 1933 Cinema, arte figurativa, 1952 Mondrian e l’arte del XX secolo, 1962 L’arte nella paleostoria dell’uomo , 1973 Milità en la resistència durant el feixisme Profilo della critica d’arte in Italia , 1942, fou escrit a la presó