Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
lustració
Religió
Acció, cerimònia, de purificació, expiació i protecció, pròpia de diverses religions.
Són elements lustrals l’aigua aigua lustral, el foc i els sacrificis dels animals Alguns d’aquests costums han influït i han perdurat en la litúrgia cristiana
il·lustració
Disseny i arts gràfiques
Impressió aconseguida amb una planxa gravada.
Hom empra qualsevol de les tècniques de gravat, ja sia manual xilografia, coure, etc o mecànica fotogravat, segons el sistema d’impressió Primitivament les illustracions eren veritables obres d’art, d’una elaboració complexa i calia fer l’obra a l’inrevés Actualment, la illustració té un valor més informatiu i complementari i, sovint, substitutiu del text La collocació de la illustració en relació amb el text és una de les tasques més importants a fer en la compaginació de qualsevol llibre
il·lustració
Disseny i arts gràfiques
Planxa gravada que representa un dibuix o una fotografia i que en ésser impresa reprodueix fidelment l’original primitiu.
il·lustració
Comentari, làmina, fotografia, etc, amb què és il·lustrat un text, un llibre.
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un…
Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat
Museu
Museu inaugurat el 2001 i edificat sobre l’antic Hospital de València.
Fou dissenyat per l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consuegra El museu és dependent de la Diputació de València i disposa de 8 000 m 2 Consta d’una exposició central L’aventura del coneixement , on mitjaçant imatges, sons, decorats i jocs de llum, el visitant fa un passeig per la història del pensament i la societat moderna El centre també acull diverses sales d’exposicions temporals, una sala d’actes multifuncional, una biblioteca i la institució d’estudis Alfons el Magnànim
rogativa
Cristianisme
Súplica pública de caràcter penitencial, que hom fa processionalment en temps de calamitat pública o per demanar el bon temps.
Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal
xintoisme
Religió
Religió nacional dels japonesos, que l’anomenen shinto (‘el camí dels [kami] déus’), per oposició a butsudbō (‘el camí de Buda’).
Hom pot distingir un xintoisme primitiu de moltes altres formes influïdes pel confucianisme, el taoisme i el budisme, com també d’una sèrie de formes populars, entre les quals sobresurt el Tenri-kyō, molt estès també fora del Japó i que disposa d’una organització eclesiàstica molt potent Religió bàsicament animista o politeista, no té fundador, ni escriptures, ni dogmes, però si una rica mitologia, un culte i uns costums La noció més central és la puresa ritual i física, no moral, i ésser impur és el pecat tsumi , voluntari i involuntari El contaminat o pecador recupera la puresa a través de…
sal comuna

Sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…