Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
macrocosmos
Filosofia
En contraposició i, alhora, en correspondència amb el microcosmos (l’home), l’Univers considerat com un gran organisme, del qual el segon és reflex i compendi.
La doctrina d’aquesta mútua correspondència discernible ja en els Upaniṣad , on hom identifica Brahman , el cosmos, i Atman , el jo humà és pròpia de corrents filosòfics ocultistes i màgics, i es repeteix en diversos autors renaixentistes Paracels, Campanella, Giordano Bruno, Pico della Mirandola, Leonardo da Vinci, etc
antropomorfisme
Filosofia
Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest, siguin les coses del món natural o Déu.
La qualificació d’antropomorfisme té un sentit pejoratiu i hom l’aplica fonamentalment a les doctrines de la física antiga, la qual suposava una analogia entre el macrocosmos l’univers i el microcosmos l’home, i també les docrines que interpreten les entitats sobrenaturals segons l’ésser de l’home
Posidoni
Filosofia
Filòsof hel·lenístic.
Estudià a Alexandria i, establert a Rodes 101 aC, hi obrí una escola en què foren conreades sobretot la geografia, la física, les matemàtiques i l’antropologia Representant de l’anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci 185-110 aC, heretà d’aquest tendències enciclopèdiques i sincretistes a la barreja d’estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic Bé que per ell l’home és reflex…
principi de correspondència
Física
Principi que relaciona la mecànica clàssica amb la quàntica.
Fou establert per Niels Bohr el 1923 en afirmar que els resultats de la mecànica clàssica poden servir de guia en l’elaboració de la mecànica quàntica El principi de correspondència representa al mateix temps un reconeixement que els postulats de la física clàssica són solucions parcials dels postulats quàntics i que, per a formular una teoria quàntica coherent, s’ha de prescindir de determinats conceptes clàssics Així, els treballs del físic danès NBohr descartaren la noció clàssica que una partícula carregada en moviment emet energia i introduïren el concepte de quantització de l’energia i…
Paracels
Química
Nom amb què és conegut Theophrastus Hohenheim, metge i alquimista suís.
Fill de metge, format a diverses universitats Viena, Ferrara, etc , exercí la medicina d’una manera gairebé sempre ambulant, amb escassos períodes d’estabilitat Basilea, 1527-28 Sankt Gallen, 1531-33 Villach, 1538-39 Salzburg, 1540-41 La major part de la seva obra escrita, que revela pregones discordances amb la medicina hipocràtica i galènica, fou publicada pòstumament A les seves obres Paramirum i Paragranum exposà els fonaments d’una nova cosmologia tant el macrocosmos univers com el microcosmos l’home són formats per '' sulphur ', '' mercurius ' i '' sal ', ordenats…
microcosmos
Filosofia
En contraposició i, alhora, en correspondència amb el macrocosmos, l’ésser humà considerat com a reflex i compendi de l’univers.
astrologia

Roda perpètua per a saber els anys fèrtils i estèrils, del Llibre dels secrets d’agricultura, de Miquel Agustí (Barcelona 1617)
© Fototeca.cat
Esoterisme
Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes (astrologia judiciària), i sobre els fenòmens meteorològics (astrologia natural), segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.
Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
ànima
Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d’un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l’ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…