Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
madurès
Lingüística i sociolingüística
Llengua austronèsica del grup indonesi parlada pels nadius de l’illa de Madura.
madurès | maduresa
server

Branca de server amb les serves madures
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 20 m d’alt, de fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (les serves) en pom, piriformes.
Propi de l’Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa També és conreat com a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla
Asta Nielsen
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica danesa.
Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932
Maria Ladvenant i Quirante
Teatre
Actriu.
De família d’actors, es destacà aviat Passà a Madrid, on assolí èxits amb obres de Lope de Vega, Rojas Zorrilla, Calderón, etc A 18 anys es casà amb l’actor Manuel Rivas, però l’abandonà i fou amant de diversos aristòcrates Davant la rivalitat d’actrius més madures optà per fer-se empresària 1763 i actuà al capdavant de la companyia pròpia Empresonada 1765 per una suposada desatenció a l’autoritat, reprengué l’escena poc després, però, debilitada, morí en plena joventut
alismatàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per onze gèneres que comprenen un centenar d’espècies de plantes aquàtiques o amfíbies, anuals o perennes, pròpies d’indrets molt humids de països càlids o temperats.
Presenten fulles linears, sovint submergides quan són joves i linears, ovals o sagitades, usualment emergides, quan són madures Les flors són actinomorfes, solitàries o més sovint agrupades en inflorescències, de color blanc, rosa o propra, freqüentment hermafrodites, amb tres estams o un múltiple de tres L’ovari és superior i cada carpel lliure conté un òvul anàtrop L’embrió és monocotiledoni Algunes alismatàcies són conreades a la Xina i al Japó com a aliment per exemple, de la Sagittaria sagittifolia sagitària o cua d’oreneta se n'aprofita el bulb i de la Sagittaria lattifolia…
Miquel Bota i Totxo
Teatre
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979, Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense …
,
esperança
Cristianisme
Virtut teologal mitjançant la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li sigui atorgada com a plenitud escatològica.
L’esperança cristiana es fonamenta en la resurrecció de Crist, signe de la transcendència de l’acció de Déu i, alhora, penyora de la seva realització per a l’home Per això el creient, alhora que no pot deixar de mantenir l’esperança, tampoc no pot fer de l’objecte d’aquesta quelcom posseït o manipulable, ni, per això mateix, es pot abandonar a la passivitat alienadora d’una simple espera, ans s’ha d’esforçar responsablement com a expressió de la seva mateixa esperança en la construcció d’un món més d’acord amb el regne de Déu L’Església esdevé comunitat de la salvació perquè, tot portant la…
barocor | barocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals es desprenen i cauen a terra pel propi pes en esdevenir madures.
Sovint així en moltes rizoforàcies aquestes diàspores consisteixen en petites plàntules que claven llurs arrels a terra en caure