Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Malo
Localitat
Localitat de la província de Vicenza, al Vèneto, Itàlia, situada al NW de la ciutat de Vicenza.
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta
Saint-Malo
Aspecte de la fortificació de Saint-Malo
© Montserrat Comelles
Ciutat
Ciutat de la Bretanya, al departament francès d’Ille i Vilaine, a l’entrada de la badia homònima.
Constitueix, amb Saint-Servan-sur-Mer i Paramé —poblacions que se li uniren el 1967—, un important port pesquer El volum que hi tenen les marees 13 m fou causa que hom hi construís la primera central del món que se’n serveix per a la producció d’electricitat Té drassanes i indústries conserveres Fou bisbat des del segle XII fins al 1970 Napoleó en feu una base naval Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, conserva, però, la catedral, el castell i el nucli fortificat antic
Santo-Malo
Província
Antiga regió administrativa, que forma actualment la província de Sanma Vanuatu.
Malo-les-Bains
Ciutat
Antiga ciutat de Flandes, França, al departament del Nord, actualment és un suburbi de Dunkerque, a la costa de la mar del Nord.
És centre residencial i lloc d’estiueig
uelh der Arriu Malo
Naixement del riu Malo del municipi de Naut Aran (Vall d’Aran).
Joan Baptista Renard de Saint-Maló
Història
Política
Polític.
Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana