Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Mandoni
Història
Capitost dels ilergets.
Els texts clàssics el citen habitualment amb el seu germà Indíbil , en relació amb les guerres del seu poble contra els romans Al costat d’Indíbil lluità contra els romans aixecament del 207 aC, tornà a alçar-se el 206 aC i, també amb el seu germà, fou vençut i mort
Indíbil
© Fototeca.cat
Història
Cap o rei dels ilergets.
El nom ha estat transcrit també Andobales Livi i Indevelis Diodor Lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, el 218 aC, any que fou fet presoner, juntament amb el cartaginès Hannó, quan Cneu Escipió avançava cap a l’Ebre Al cap de pocs anys, amb el seu germà Mandoni, lluità al costat romà, sia perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Publi Corneli Escipió El 207 aC se sollevà, amb Mandoni…
Joan Baptista Xuriguera i Parramona
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de Ramon Xuriguera Conreà diversos gèneres, i també féu nombroses traduccions i publicà articles a la revista Art En les obres publicades es destaca l’assaig El camí de Catalunya 1945, les novelles Don Joan 1961, La vida d’en Joan Ventura 4 volums, 1963-71 i La guerra civil 1986, les obres poètiques Indíbil i Mandoni 1955, El cor vermell 1958 i Les ales del vent 1962, i les teatrals La reina Margarida 1966, Capses humanes 1971, Aníbal 1972, Lucrècia 1980, La veu del destí 1983, etc És autor també d’obres històriques Tres moments històrics Indíbil i Mandoni…
Ignasi Garcés i Estalló
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat.
Doctorat per la Universitat de Barcelona 1991, s’hi incorporà com a docent l’any 1987 Ha participat en excavacions de diferents jaciments ibèrics, com el del tossal de les Tenalles Sidamon, Pla d’Urgell, el de la fortalesa dels Vilars Arbeca, les Garrigues i el dels Missatges Tàrrega, Urgell i ha dirigit excavacions a la ciutat romana de Iesso Guissona, la Segarra És autor de nombrosos estudis sobre la cultura ibèrica i el procés de romanització, i ha estat comissari de l’exposició Indíbil i Mandoni reis i guerrers Ajuntament de Lleida, 1996
Publi Corneli Escipió Africà
Història
Polític i militar.
Fill de Publi Corneli Escipió Mentre el seu pare dirigia l’exèrcit romà a Hispània, lluità contra Anníbal i intervingué a les batalles de Tessino i Cannas Després de la derrota i la mort del seu pare i del seu oncle a Turdetània, nomenat procònsol, fou el cap de l’exèrcit d’Hispània El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou durant tota la guerra la seva base, i prengué ràpidament Cartago Nova 210 Seguí una política d’atreure's els caps indígenes, per exemple els ilergets Indíbil i Mandoni, que resultà molt eficaç Portà l’ofensiva a la vall del Guadalquivir, on vencé els cartaginesos…
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…
Àngel Guimerà i Jorge
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…
, ,
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…
Lleida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià, al centre del pla de Lleida, cap de comarca del Segrià, estès a banda i banda del Segre.
Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…