Resultats de la cerca

Estudiant de filosofia, durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència i posteriorment es dedicà al periodisme i esdevingué collaborador de Cahiers du Cinéma S'introduí  en el cercle de la Nouvelle Vague , i formà part del grup d’intellectuals Mouvement de la Rive Gauche S'inicià amb Olympia 52 , un documental sobre els Jocs Olímpics de Hèlsinki del 1952, bé que el gruix de la seva producció és format per films a cavall entre el reportatge i la ficció d’acusada militància esquerrana Cal esmentar Lettre de Siberie 1957, Cuba sí 1961, defensa de la Revolució Cubana , Description d…

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…

Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universidad Autónoma de Madrid, la seva activitat de comissària d’art es desenvolupa entre l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i els Estats Units Del 1991 al 1998 treballà a l’ Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González I IVAM com a conservadora Del 1998 al 2008 fou directora artística de la Fundació Antoni Tàpies , on organitzà exposicions i publicacions de Chris Marker, Renée Green, Rainer Oldendorf, Eulàlia Valldosera, Victor Burgin, Asger Jorn, Jon Mikel Euba, Sanja Iveković, Pedro G Romero, Ibon Aranberri i Steve…

És considerat un dels seguidors de l’abstracció lírica amb una visió introspectiva i romàntica propera als postulats de Rothko i Turner El 1951 exposà al Museu de Mataró al costat dels seus amics Moisès Villèlia i Hanton Antón González, vinculat al Grupo Pórtico de Saragossa El 1954 feu la primera exposició individual a les Galeries Laietanes i participà en el IX Saló d’Octubre 1956 amb una obra de tendència informalista El mateix any rebé una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per a anar a París, on visqué fins el 1970 L’obra de la primera època, amb reminiscències…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…