Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Diari de Mataró i la Comarca
Periodisme
Diari del matí fundat l’1 de juny de 1895 amb el nom de Diario de Mataró y su Comarca i redactat en castellà.
El 31 d’octubre de 1919 fou catalanitzat en adquirir-ne la propietat un grup nacionalista mataroní que havia editat fins llavors el setmanari La Nau Durà fins el 31 de maig de 1920
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Espeleòlegs de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / RAMON MANENT
Excursionisme
Entitat excursionista de Mataró.
Creada el 1898 amb el nom d’Associació Excursionista de Mataró, el 1907 s’integrà com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró i el 1916 adoptà la denominació actual Durant els anys vint i trenta destacaren algunes ascensions a cims dels Pirineus i s’inicià en la pràctica de l’esquí El 1928 es crearen les seccions de folklore, arqueologia i història, fotografia i topografia Després de la Guerra Civil de 1936-39, les activitats foren represes el 1940, mantenint la vinculació amb el Círcol Catòlic, la qual perdurà fins el 1978 Durant les dècades de postguerra es constituïren les seccions…
,
Salvador Milà i Solsona
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals…
Terenci Thos i Codina

Terenci Thos i Codina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es doctorà en dret i feu estudis de lletres, i des del 1876, fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers Com a diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880, tingué la iniciativa, frustrada, de demanar la creació d’una càtedra pública de llengua i literatura catalana i provençal, el 1880 Participà des de molt aviat als jocs florals de Barcelona, dels quals fou un concurrent assidu hi obtingué el títol de mestre en gai saber guanyà l’englantina el 1864 i el 1886, i la viola, el 1887, hi fou premiat amb cinc accèssits i un premi extraordinari, i el 1863 en fou…
,
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969 fundà l’…
Manuel Cusachs i Xivillé

La visitació. Bronze, 320 cm, obra corresponent al conjunt Rosari monumental (1983), escultures de signe religiós situades al llarg del camí que condueix del monestir de Montserrat a la Santa Cova
© Xevi Varela
Escultura
Escultor.
Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu…
orfeó
Música
Societat o agrupació coral.
orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…