Resultats de la cerca

Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa Obtingué privilegi d' hidalguía 1775 Formà part d’una comissió destinada a l’estudi de la represa del comerç català amb els països de Llevant Installà uns locals al port de Salou, seguint el pla del capità general Philippe de Cabanes, per a constituir un nucli de població a la platja Fou director de la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i Sant Ramon de Penyafort El 1799 comprà, per 120 000 lliures catalanes, el…

Fou vocal i després secretari de la junta de comerç de Barcelona 1792-1817 El 1808 formà part de les corts de Baiona, però no hi pogué arribar a causa dels aixecaments nacionals A Barcelona es negà al jurament a França i, escollit com a ostatge i tancat a la Ciutadella, obtingué la llibertat pel fet d’ésser cònsol de Rússia Sense ésser advocat defensà dos individus acusats d’anar contra França i escriví Defensa ante comisiones militares francesas 1808 També és autor d’ España con industria, fuerte y rica 1816 El seu fill Pau Fèlix Gassó el succeí com a secretari de la junta de comerç i…

El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika…

Fill d’ Agustí Gibert i Xurriac , adroguer de Malgrat Casat amb Antònia Alegre i Guix, pertangué a la Companyia Golorons, Alegre i Puget El 1747 estava relacionat amb negocis de vaixells Participà en la creació de la Companyia de Comerç de Barcelona 1756, de la qual fou nomenat un dels tres directors, i també el 1765 i el 1768 Comerciant matriculat 1758, fou fet ciutadà honrat per Ferran VI

Són de caràcter temporal i revisable al llarg del curs Foren creades mitjançant acords entre el departament d’ensenyament i determinades institucions, per a integrar-hi alumnes que, a més de retard en els aprenentatges, presenten de forma reiterada i contínua trastorns de conducta greus, absentisme injustificat o rebuig escolar L’alumnat comparteix l’escolarització entre aquestes unitats —on se li ofereixen activitats específiques adaptades a les seves característiques i coneixements— i el centre docent al qual està matriculat

Comerciant matriculat i ciutadà honrat 1748, fou introductor del cotó americà 1752 A la fàbrica, el 1745 treballaven 452 obrers El 1755 gestionà, amb èxit, amb el seu sogre Ramon Picó i amb Bernat Marín, l’establiment d’una companyia de comerç amb Amèrica, de la qual fou un dels primers directors El seu fill Josep Glòria i Picó 1723 — 1772, ciutadà honrat, fou també comerciant i un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona

Ciutadà honrat de Barcelona matriculat el 1510, fou doctor en drets Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d’exercir d’investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d’Aimeric, governador de l’illa El 1516 pagà la portada de l’església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux Regent de la cancelleria del regne de Nàpols 1521, es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo A Nàpols féu construir el seu sepulcre 1536 i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu 1537 per a l’església de Sant Miquel El 1546 succeí Miquel Mai…

Amb el seu germà Manuel fundà, a Mèxic 1800, una casa comercial 1804, continuada el 1816 per un altre germà, Francisco, mentre ells passaven a Londres i a París i el 1819 fundaven, a Barcelona, una nova casa comercial, continuada per ell sol a la mort de Manuel 1829, fins el 1837 Negociava amb l’Havana, Veracruz i Mèxic, i tingué activitat bancària, especialment amb París, organitzà contraban amb productes francesos i féu tràfic de negres de la Costa d’Or, Zanzíbar i Moçambic Tingué també una fàbrica de teixits i tres d’aiguardent Fou delegat a Catalunya de l’Empréstito Nacional 1820,…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el…