Resultats de la cerca

S'inicià en l’ofici treballant com a terrissaire amb el seu pare Fundà la fàbrica de ceràmica Etruria 1759, d’una gran importància a l’època, en la qual treballaren destacats artistes Inventà un vernís de color verd i una característica terrissa de color de crema En una primera època, les porcellanes eren mats, amb blanc i blau de basalt a la manera de camafeus, en forma de vasos que imitaven els de l’antiguitat clàssica, o retrats en camafeu Posteriorment la manufactura produí també porcellana vitrificada, amb flors, paisatges i temes xinesos, fins a l’època victoriana, que creà…

Fou impulsat per Carles Godó Valls, comte de Godó, coincidint amb el canvi de seu del club Des del 1903, el RCTB havia dut a terme torneigs de caràcter internacional i l’organització d’aquest torneig seguia aquesta tradició Després de l’èxit de la primera edició, guanyada per l’americà Vic Seixas, l’any 1954 el torneig passà a formar part de la temporada de terra batuda europea Atesa la importància que assolí, el 1960 es construí una nova pista central, que fou reampliada l’any 1967 El 1968 s’arribà a un acord amb la Reial Federació Espanyola de Tennis per convertir-lo en Campionat d’Espanya…

Segons aquest paràmetre, els sons d’una llengua es poden classificar en una escala que va des dels més fins als menys perceptibles En principi, els sons oberts són més perceptibles que els tancats Entre les vocals, que ocupen un punt màxim en aquesta gradació, es destaca el so a, el més obert Entre les consonants, són més perceptibles les sonores que no pas les sordes, més les líquides que les fricatives, les estridents que les mats, etc, fins a les oclusives sordes, que manquen de perceptibilitat pròpia

Després d’estudiar a la Universitat d’Estolcolm, amplià estudis a l’escola de Dartington Hall a Anglaterra Fou cofundadora del Svenska Dansteater 1946 i es destacà com a coreògrafa, especialment en La Senyoreta Júlia , de Strindberg 1950 Fou coreògrafa del Ballet Reial Suec 1952-57, del New York City Ballet i de l’American Ballet Theatre 1958-64 El 1967 fundà el Ballet Cullberg, que ella mateixa dirigí fins al 1987, i també fou directora artística de la segona cadena de televisió sueca Collaborà també amb IBergman Entre les seves obres es destaquen les tres versions de Romeu i Julieta 1944,…

Formada a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis de Barcelona Llotja, es dedicà primer a la pintura i al dibuix abans d’iniciar-se en la pràctica de l’escultura La transició a la tridimensionalitat sorgí de manera natural tot cercant donar volum a la forma plana La seva obra escultòrica, amb pocs canvis estilístics, s’inscriu en el constructivisme d’avantguarda Es caracteritza per una abstracció austera, de formes primàries i superfícies depurades Utilitza materials duradors, generalment planxes de ferro de poc gruix, soldades entre si, en les quals el buit i el ple estableixen un diàleg íntim La…

Es formà al Croydon College of Art de Londres 1965-68 i a la Universitat de Newcastle 1968-72 Des del 1975 viu i treballa a Nova York, i el 1983 es nacionalitzà nord-americà Fa freqüents estades a Barcelona, ciutat en la qual té un estudi des del 1994, i a Munic, on del 2002 al 2007 fou professor de pintura a l’Akademie der Bildenden Künste Ha exercit la docència en escoles d’art i en diverses universitats també a la Gran Bretanya i als Estats Units L’any 2000 fou nomenat membre honorari del London Institute of Arts and Letters Treballa amb un vocabulari formal limitat voluntàriament a…

La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…