Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Mauro Bolognini
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Destacà com a creador d’ambients i com a director d’actors La major part de les seves produccions, d’accentuat barroquisme, són adaptacions literàries o recreacions històriques Cal esmentar-ne Gli innamorati 1955, segons Goldoni, Il Bell’Antonio i La notte brava 1959, La viaccia 1961, Senilità 1962, Metello 1970, Per le antiche scale 1975, L’eredità Ferramonti 1976, La dame aux Camélias 1980, La Chartreuse de Parma 1982, La Venexiana 1985, Mosca addio 1986, Gli indifferenti 1989 i La villa del Venerdì 1991 També dirigí les sèries televisives ‘Gli indifferenti’ 1988 i ‘La famiglia Ricordi’ 1995
Mauro Coducci
Arquitectura
Arquitecte, actiu a Venècia del 1469 al 1504.
Adaptà els principis arquitectònics d’Alberti a la tradició veneciana Obres esglésies de San Michele in Isola 1468-80, Santa Maria Formosa 1492, San Giovanni Crisostomo 1497 i San Zaccaria vers el 1500, i els palaus Vendramin-Calergi i Corner-Spinelli
San Mauro Torinese
Localitat
Localitat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, situada a la riba dreta del Po, als peus de la Collina torinesa.
Tullio De Mauro
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià.
Professor a les universitats de Palerm i de Roma La Sapienza, on es llicencià el 1956 i es jubilà l’any 2004 El seu ampli ventall d’interessos i de recerca dins dels estudis del llenguatge comprenia la lexicografia, la lingüística indoeuropea, la història de la llengua italiana, la semàntica, la lexicologia històrica i teòrica, la història de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la pedagogia de la llengua i qüestions educatives Fou membre d’institucions públiques i de comitès assessors del govern dedicats a l’educació i a la cultura, i en 2000-01 fou ministre d’Educació Els anys 2007-…
Giovanni Sartori
Història
Politòleg italià.
Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…
monestir de Vallombrosa

Monestir de Vallombrosa
Mauro Melloni (CC BY-ND 2.0)
Abadia
Abadia italiana, antic centre de la congregació benedictina dels vallombrosans.
És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia 1039 i en centre de la nova congregació Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV Saquejada per les tropes de Carles V 1538, fou revitalitzada per Giovanni Leonardo 1601 i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII Suprimida per…
Giovanni Pascoli
Literatura italiana
Poeta italià.
La seva vida fou capgirada per l’assassinat del seu pare i la mort prematura de la seva mare i de tres germans Estudià a Bolonya s’interessà pels moviments internacionalistes i el 1877 fou arrestat per anarquista Sortí de la presó, convençut de la inutilitat de la rebellió i la violència i amb la convicció de la necessitat d’una comuna germanor entre els homes Fou professor d’institut 1893-97 i d’universitat a Messina, a Pisa i a Bolonya, on el 1907 succeí Carducci De la seva visió angoixada de la vida nasqué la seva poètica del fanciullo el poeta és un infant que descobreix en les coses les…
Frades
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a l’alta vall del riu Tambre, que forma en bona part el límit oriental del terme.
El poblament és disseminat i el cap del municipi és el poble de San Mauro L’economia és agrícola i ramadera
Umbral
Setmanari
Setmanari gràfic impulsat per la CNT que, dirigit per A.Fernández Escobés, aparegué a València (10 de juliol de 1937 — 4 de desembre de 1937) i Barcelona (8 de gener de 1938 — 21 de gener de 1939).
D’edició molt acurada, tingué com a illustradors JMonleón, Castelao i Arturo Ballester Entre els seus collaboradors més regulars hom ha d’esmentar Mauro Bajalatierra, Marià RVázquez, Frederica Montseny, Federico Urales, Ezequiel Endériz, Lucía Sánchez Saornil, Jaume Espinar i Jacint Borràs
Redención
Setmanari
Setmanari anarquista d’Alcoi (26 de febrer de 1921 — 12 de setembre de 1923).
Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit