Resultats de la cerca

En aquests jocs, en què hom commemorava el centenari de la instauració del moviment olímpic, el nivell esportiu fou més que acceptable, amb episodis força espectaculars, i espectadors que presenciaren en directe les competicions superaren els vuit milions i mig Cal destacar també el superàvit econòmic, tot i que el balanç definitiu no quedarà tancat fins al final de segle, ja que els productes que porten la imatge de la mascota Izzi continuaran generant ingressos Altres aspectes de l’organització no foren tan positius En aquest sentit, hom pot esmentar els múltiples problemes en el sistema…

D’origen coreà, és molt similar al karate , del qual deriva en part Els combats reglamentats consten de tres mànegues, de dos minuts cadascuna El 1973 hom creà la Federació Internacional de Taekwondo A l’Estat espanyol fou inclós en la Federació de Judo fins el 1986, que constituí una federació independent Fou esport d’exhibició per primer cop als Jocs Olímpics del 1992 i olímpic als del 2000 En els campionats el món del 2007 el català JARamos fou medalla d’or en la catagoria de 58 kg i la mallorquina BYague, en 51 kg Als Jocs de Pequín del 2008 Corea del Sud encapçalà el medaller…

Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967…

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu…

Els Estats Units encapçalaren el medaller amb 103 medalles, 35 d’or, 39 d’argent i 29 de bronze L’esport xinès, compromès amb la cita olímpica de Pequín 2008, fou segon amb 63 medalles, 32 de les quals d’or L’esportista més destacat fou el nedador dels Estats Units Michael Phelps, amb sis medalles d’or i dues de bronze, que s’apropà al rècord de Mark Spitz del 1972 a Munic set medalles d’or En els 200 m lliures tingué lloc el millor duel esportiu entre Phelps, Ian Thorpe, que en fou el campió, i l’holandès Pieter van den Hoogenband A l’estadi olímpic els atletes més…

Fou la primera edició dels Jocs celebrada al Caucas L’adaptació de Soči a seu olímpica ha estat el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El pressupost final, d’uns 40000 milions d’euros, convertiren els Jocs en els més cars de la història En l’apartat esportiu, una de les grans figures dels Jocs fou el biatleta nord-català Martin Fourcade, que guanyà la medalla d’or en les proves individual i de persecució, i la de plata, en la…

El comitè organitzador dels Jocs hagué d’enfrontar-se a les crítiques pels elevats índexs de contaminació atmosfèrica de Pequín i a la pressió internacional per les violacions dels drets humans perpetrades pel règim xinès, i també per la seva política repressiva al Tibet Finalment, però, cap país no boicotejà l’esdeveniment El pressupost dels jocs pujà fins a 41000 milions de dòlars, multiplicant per tres el d’Atenes 2004 El calendari de competició estigué format per 302 proves de 28 esports i hi participaren uns 11028 atletes de 204 comitès olímpics diferents El medaller estigué…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…