Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
acraspedota
Zoologia
Dit de les meduses que no tenen vel.
En són totes les meduses de la classe dels escifozous
caliptoblasts
Zoologia
Subordre de cnidaris
hidroïdeus la característica dels quals és la presència d’una hidroteca que protegeix els pòlips.
Les meduses d’aquest grup són leptomeduses
pàmpol pudent
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels estromatèids, de 30 cm, que té el cos comprimit lateralment i és de perfil ovalat, amb les parts superiors de color castany purpuri, amb taques blaves, i les inferiors argentades.
S'alimenta de meduses i celenterats planctònics Habita a l’Atlàntic i la Mediterrània
Michael Sars
Zoologia
Zoòleg noruec.
Estudiós de la fauna marina, fou el primer a descriure la forma de reproducció de les meduses, amb l’alternança de generacions sexuades i asexuades
natació
Biologia
Qualsevol forma de locomoció, independent del substrat, en el medi aquàtic.
A causa de l’elevat pes específic i de la viscositat del medi, els animals aconsegueixen fàcilment la flotació gràcies a diversos mecanismes òrgans de flotació que disminueixen el pes específic de l’animal pneumatòfor dels sifonòfors, bufeta natatòria dels peixos, gotes d’oli de molts ous, masses de teixit adipós dels cetacis, etc, grau molt elevat d’hidratació dels teixits meduses, molluscs pelàgics, tunicats, quetognats, etc i augment de la superfície corporal per mitjà d’expansions allargades, formes laminars, etc, que ocorren en la majoria d’organismes planctònics Hi ha…
cicle reproductor
Biologia
Nom donat a la successió de diferents tipus d’individus amb tipus de reproducció diferents que s’alternen en el cicle vital d’una espècie.
Aquesta alternança d’individus o generacions és molt palesa en alguns animals, com els cnidaris, amb alternança de formes asexuades i sexuades, pòlips i meduses, o amb alternança de formes partenogenètiques amb formes sexuades normals, com molts insectes i tots els organismes diplohaploides
sorell

Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
pòlip

Pòlip
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Tipus d’organització propi dels cnidaris
, representat per individus fixos sobre la sorra o sobre les roques, generalment solitaris, bé que també n’hi ha de colonials.
Generalment adopta forma de sac, amb unes parets que envolten una cavitat central i amb una corona de tentacles que emmarca l’orifici anobucal Hi ha cnidaris només amb forma de pòlip, els quals són sexuals, o bé amb forma de pòlip i de medusa, en els quals el pòlip representa la fase asexuada que per gemmació origina les meduses
boca
Anatomia animal
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal
traquilins
Zoologia
Subclasse de cnidaris de la classe dels hidrozous integrat per espècies que presenten només organització de medusa.
Les meduses dels traquilins anomenades traquimeduses, relativament grosses amb relació a les dels altres hidrozous, són hidromeduses, és a dir, amb vel, proveïdes de tentacles, amb estatocists i gònades a la base de la cavitat gàstrica Habiten generalment a les aigües marines, però també n'hi ha d’aigua dolça, tant de rius com de llacs, com Limnocnida tanganicae , del llac Tanganyika Algunes espècies dels gèneres Plindias i Geryonia , de 3-8 cm de diàmetre, planctòniques i transparents, són comunes a les aigües marines dels Països Catalans