Resultats de la cerca

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la impremta, sola…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi…

Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès En morir el seu padrastre, l’impressor Pedro de Huete, el 1581, continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, morta aquesta 1588, ell tot sol Imprimí les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre les quals la Crònica de Beuter 1604, les Décadas d’Escolano 1510-11, els Anales de Diago 1613 i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts

Muller de Joan Mei , impressor flamenc radicat a València, en enviduar 1556 continuà el negoci i estampà obres importants, com la Crònica de Jaume I 1556 i la de Ramon Muntaner 1558 El 1558 es casà amb l’impressor Pedro de Huete, que continuà la impremta de Mei Vídua de nou el 1587, continuà l’ofici amb el seu fill Pere Patrici , que la succeí al capdavant de la impremta en morir ella

Per exemple, en una proposició com confiar en tu, en tu és adverbal per la seva dependència respecte al verb confiar En llatí era freqüent el genitiu adverbal , que depenia del verb i era objecte, alhora, d’aquest memento mei , ‘recorda't de mi’

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606

Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…