Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
estellera
Arts decoratives
Peça de fusta sortint, a tall de permòdol, del cantell frontal del taulell de l’argenter.
Damunt seu l’orfebre, amb les parts menudes de les peces en curs, practica les operacions més delicades
terregall
Munt de pedres menudes, de runa, d’escòria, etc.
begònia
Begònia ( Begònia elatior )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les begoniàcies, carnoses, de fulles alternes, més o menys irregulars i flors unisexuades sense corol·la, proveïdes de quatre sèpals petaloides, de color vistós.
Comprèn unes 800 espècies, gairebé totes tropicals, sud-americanes, de les quals hom ha obtingut un nombre enorme de varietats i d’híbrids flors grosses, o dobles, o molt nombroses conreats en jardins i hivernacles i com a plantes d’interior Tradicionalment, tenint en compte l’estructura de les arrels, hom les classificava en quatre grups bulboses, rizomatoses, tuberoses i fibroses, sistemàtica que resulta inadequada a causa de les nombroses excepcions Avui, les begònies es classifiquen en vuit grups d’ales d’àngel, de cistell, hirsutes, d’arrels fibroses, rex, rizomatoses, semperflorens o…
arrosar
Mullar (alguna cosa) com si fos de rosada, espargir-li al damunt un líquid en gotetes menudes.
escruixidor
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós.
Mediterrani, viu sobre sòls silicis, a la brolla d’estepes i brucs
agrassó
Agrassó
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbust espinós, de la família de les saxifragàcies, de fulles menudes i palmatilobades; fruits comestibles de color vermellós.
Viu a la bardissa muntanyenca
alfàbrega de fulla menuda
Botànica
Planta de la família de les labiades, semblant a l’alfàbrega, però de fulles menudes i aroma poc intens.
S'usa sovint per a delimitar la gespa dels jardins
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques