Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mescalina
Substància al·lucinògena extreta del peiot.
Hom no ha determinat si el seu consum crea dependència
delirogen
Farmàcia
Dit de la substància que, a dosi suficient, produeix un estat de deliri, sobreexcitació i incoherència psíquica.
Els més coneguts són la dietilamida de l’àcid D-lisèrgic LSD, la peiotlina i la mescalina Molts fongs tòxics dels gèneres Inocybe, Clitocybe i Amanita contenen substàncies d’aquest tipus
peiot
Etnologia
Botànica
Planta suculenta, globosa, petita, glauca, amb rebrots laterals, de la família de les cactàcies, que fa flors roses o blanques.
És nadiua de Mèxic i del SW dels EUA Té propietats narcòtiques, a causa del seu contingut en mescalina, i és ingerit, i àdhuc venerat, per diversos pobles indígenes, en ritus religiosos
psiquedèlic | psiquedèlica
Dit de certes drogues, com és ara l’LSD, la mescalina, etc, que provoquen un estat de particular exaltació.
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…