Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
micorriza
Micologia
Anatomia vegetal
Unió d’una arrel amb un fong.
Aquesta unió té un caràcter simbiòtic i moltes vegades és específica Si les hifes penetren en les cèllules de l’arrel, es tracta d’una micorriza endòtrofa , però si només envolten l’arrel o s’hi introdueixen per les cèllules de la seva escorça, hom parla aleshores d’una micorriza ectòtrofa Les micorrizes augmenten la capacitat d’absorció de les arrels i també estableixen relacions entre diverses plantes i fins i tot entre plantes paràsites i llurs hostes El fong obté de la planta sucres, aminoàcids i altres substàncies orgàniques i la planta obté del fong elements minerals en…
Noël Bernard
Botànica
Botànic francès.
Estudià les relacions simbiòtiques entre els fongs de les micorrizes de les orquídies i les plantes hostes, i descobrí que la germinació de les llavors de les orquidàcies només es produeix en presència del fong
boletals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per fongs de carpòfor carnós, amb les làmines generalment anastomitzades que formen una capa de tubs separable.
En això s’assemblen a les poliporàcies, però se'n separen per llur carn putrescible, amb himeni de creixença definida, caràcters que les apropen a les agaricals, amb les quals presenten formes de transició paxillàcies, gomfidiàcies Un caràcter ecològic important és la gran freqüència amb què estableixen micorrizes amb diversos arbres sobretot coníferes, fenomen que origina nombrosos casos d’elevada especialització
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en…
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben generalment en…
esteperol
Esteperol
Davide Puddu (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, que forma micorrizes amb les estepes (Cistus), de barret convex, amb porus grocs i carn que vira, al tall, cap al vermell blavós.