Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Estudis Romànics
Revista aperiòdica publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de R.Aramon i Serra.
Conté articles i àmplies recensions referents a les llengües i a les literatures romàniques de totes les èpoques i hi collaboren els més destacats romanistes catalans i un bon nombre d’estrangers Dedica una especial atenció al català i a la literatura catalana Cal remarcar-ne les importants miscellànies que ha ofert a Lluís Nicolau i d’Olwer 1961-66, a Jordi Rubió i Balaguer 1962-67 i a Pompeu Fabra 1963-68, apareguda el 1971, amb una collaboració molt variada
Miscel·lània Pasqual
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Aplec manuscrit ordenat en vint volums, fet per Bartomeu Pasqual i Arrom.
Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…
Josep de Pueyo i Pueyo
Literatura catalana
Escriptor.
Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses miscellànies
,
Tomàs Barceló
Història
Cristianisme
Erudit i polític, de l’orde dominicà.
Fou catedràtic de retòrica, de filosofia, de teologia i de llengua hebrea a l’Estudi General Lullià de Mallorca, i es distingí pels seus coneixements matemàtics i astronòmics Austriacista, publicà Real retrato del austríaco monarca y rey legítimo de las Españas D Carlos III propuesto al Balear cariño 1706 i Pindáricas flores que a la Reina de ellas la Virgen Santísima del Rosario y a la flor del imperio Carlos III legítimo rey y monarca de las Españas consagra un Balear ingenio Deixà manuscrites unes Correcciones y enmiendas a la historia de Mallorca de Don Vicente Mut , que forma part de les…
Pere Joan Guasc
Filosofia
Cristianisme
Filòsof escolàstic.
Dominicà, mestre en teologia del convent de Girona 1601, a Valladolid 1605 i a la Universitat de Tarragona 1607 Fundador del convent de Sant Ramon de Penyafort 1603, a Santa Margarida del Penedès, tingué una activitat destacada en la fundació de la confraria del Roser arreu de Catalunya Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona es conserva un bon nombre de manuscrits seus ms 622-632 i 634-638 diverses miscellànies i comentaris sobre filosofia, metafísica i…
,
Bernadí Llorca i Vives
Historiografia
Historiador.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1913, i es graduà en filosofia i teologia a Valkenburg Holanda, el 1928, i en història a Munic 1932 Ensenyà història eclesiàstica i patrística a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès Publicà un gran nombre de treballs a Estudios Eclesiásticos , Razón y Fe , Archivum Historicum Societatis , Admarticensis , etc, en miscellànies i obres collectives, etc És autor, entre d’altres, dels llibres Die Jesuitenfrage in Spanien 1931, Die spanischen Inquisition und die ‘Alumbrados’ 1506-1667 1934, Bulario de la…
William Davenant
Literatura anglesa
Teatre
Autor dramàtic i poeta anglès.
Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador de l’òpera…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Història
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada l’any 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…
Walther von Wartburg
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Professor a les universitats de Berna i Lausana 1928, Leipzig 1929 i Basilea 1940, ensenyà també com a professor invitat a la de Chicago 1935-40 i a la Deutsche Akademie der Wissenschaften de Berlín des del 1947 S'ocupà de diversos problemes generals i particulars de la lingüística romànica, així com del poblament germànic en alguns països romànics Autor del monumental Französisches etymologisches Wörterbuch , en diversos volums, continuat pels seus deixebles, escriví nombroses obres, entre elles Évolution et structure de la langue française 1934, Die Entstehung der romanischen Völker 1939,…
Mario Roques
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la revista…