Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
modus tollens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i la negació del seu conseqüent, la conclusió, és la negació de l’antecedent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per *** Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
modus ponens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i l’afirmació del seu antecedent, la conclusió, és l’afirmació del conseqüent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per ***Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
modus vivendi
Dret
Expressió que significa ‘manera de viure’, emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats.
Així, en dret civil significa una transacció entre dues parts contràries, i en dret internacional, un règim establert entre dos estats per tal de conciliar llurs interessos contraposats
Pau Clascar
Literatura
Cristianisme
Escriptor, religiós i historiador.
Exercí de sacerdot a Lima Perú i donà la volta al món abans de tornar a Catalunya Fou autor de Tesoro espiritual de divinos ejercicios 1616, de Modus exactissimus officium divinum recitandi 1627, i de diverses cròniques d’esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà
Antoni Guerau
Geografia
Geògraf.
Eclesiàstic Fou preceptor dels fills de Dídac Desclapers Publicà una adaptació de la gramàtica llatina de Joan Baptista Escardó, Modus variandi orationes et parandi copiam 1642 És famós sobretot pel pla de Palma, gravat sobre coure, que publicà el 1644, d’una gran minuciositat
Joan Baptista Escardó
Cristianisme
Literatura catalana
Jesuïta, escriptor i predicador.
Jesuïta des del 1600, fou professor d’eloqüència a Saragossa 1600-14 i obtingué gran popularitat arreu dels Països Catalans com a predicador Publicà Modus variandi orationes Saragossa 1611, Devocions molt profitoses de l’examen de consciència Palma 1639, que és un opuscle que conté proses i versos devocionals de diversos autors, en català i castellà, i Retórica cristiana Palma 1647, un manual per a predicadors que s’insereix en el model de predicació efectista propi del barroc
,
Josep Albertí i Morey
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980, Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…
,
Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim
Literatura catalana
Historiografia catalana
Text medieval valencià en format de dietari privat, un dels més importants i antics escrits en català, l’autoria del qual s’ha atribuït a Melcior Miralles, que fou capellà del rei IV de Catalunya-Aragó.
El dietari es coneix amb aquest nom d’ençà de la seva primera edició contemporània, publicada a València el 1932 per Acció Bibliogràfica Valenciana, a cura de l’erudit Josep Sanchis i Sivera Tanmateix, el manuscrit més antic que se n’ha conservat, i que actualment es custodia a l’Arxiu del Reial Seminari de Corpus Christi de València ms V/24, el presenta com el Libre de les Cròniques d’Espanya e dels actes e fets del temps present en intitular-lo així a l’inici de la “Taula”, i de forma semblant fou enregistrat per bibliògrafs com Ximeno, tot seguint el que es pot llegir a la primera pàgina…
,