Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
moneder | monedera
Numismàtica i sigil·lografia
Persona que treballava a la seca o casa de moneda.
Inicialment la moneda era arrendada a un artesà, generalment un orfebre, que la fabricava Així, Ramon Berenguer I, per exemple, encarregà a Geral i a Esteve la fabricació del mancús d’or bilingüe i, abans, havia encomanat a Marcús i a Bonfill i després a Berenguer Adroer, a Bonfill Fredal i a Davit diferents emissions de moneda de billó Amb el temps s’organitzaren les seques reials i foren creats diversos oficis especialitzats En un fragment del llibre de la seca de Barcelona de la darreria del s XIII i en un document del 1308 de Jaume II donant instruccions als encarregats d’una encunyació…
targeta intel·ligent
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’aspecte i mida d’una targeta de crèdit, o fins i tot més petit, que conté memòria no volàtil i que de vegades té també certa capacitat de procés que li permet implementar algorismes criptogràfics per tal d’accedir a les dades que conté.
És utilitzada conjuntament amb un lector especial que permet llegir-ne o canviar-ne les dades La comunicació entre la targeta i el lector es pot fer a través d’uns contactes de la targeta o bé per radiofreqüència Les dimensions físiques d’aquestes targetes, els protocols de comunicació i, en el seu cas, la disposició dels contactes estan normalitzats pels estàndards corresponents Entre les seves aplicacions destaquen els SIM per a telèfons mòbils, els controls d’accés, les targetes de crèdit, les targetes d’autorització per a accedir a serveis com la televisió de pagament, els moneders…
ràfia
Indústria tèxtil
Fibra sintètica, obtinguda del polietilè, d’aspecte semblant a la ràfia i que l’ha substituïda especialment en els moneders, les bosses, etc.
moneda gironina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Girona.
El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…
florí d’or català
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana que imitava el florí d’or de Florència, iniciada a Perpinyà per Jaume III de Mallorca l’any 1342, i represa per Pere III de Catalunya-Aragó des del 1346.
L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’…