Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
moniato

Moniatos
Corel
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
convolvulàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per una cinquantena de gèneres que apleguen unes 1 800 espècies de plantes herbàcies, sovint volubles, de saba generalment lletosa, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles simples arranjades helicoïdalment flors pentàmeres o tetràmeres, de corolla poc o molt campanulada, amb gineceu bicarpellar, solitàries o en inflorescències cimoses els fruits són en càpsula Algunes convolvulàcies, sobretot les del gènere Ipomoea , tenen una certa importància econòmica sia en l’agricultura, com l' I batatas moniato , sia com a ornamentals, per exemple les corretjoles i les meravelles I purpurea
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
amilasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços α-1-4-glucosídics.
L’α -amilasa α-1-4-glucano-4-glucanohidrolasa hidrolitza enllaços α-1-4 glucosídics dels polisacàrids que contenen tres o més restes de glucosa units en configuració α-1-4 Actua sobre el midó, sobre el glucogen i sobre d’altres polisacàrids afins, trencant unions a l’atzar, transformant-los en dextrina i després en maltosa En l’espècie humana ha estat obtinguda cristallitzada del pàncrees i la saliva per la qual cosa hom l’anomena també amilasa salival o ptialina També han estat cristallitzades α-amilases del pàncrees de porc, del malt, del bacteri Bacillus subtilis i de la floridura…
Ryūkyū
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó format per 83 illes, 48 de les quals deshabitades, que forma el ken d’Okinawa
.
La capital és Naha S'estén uns 1 100 km formant un gran arc des de Kyūshū, al N, fins a Taiwan, al S, i constitueix el límit est de la mar de la Xina Oriental La majoria de les illes grans són volcàniques 15 volcans actius i les petites, corallines Clima subtropical humit Densament poblades 574 h/km 2 est 1998, el principal nucli urbà és la capital, a l’illa d’Okinawa Conreus de canya de sucre, moniato, arròs, pinya tropical Exportació de sucre i pinya Indústria tèxtil La població, resultat de migracions prehistòriques des del Japó i des de la Xina, presenta caràcters somàtics diferents dels…
Salomó

Poble costaner a les illes Salomó
© The World Fish Center / Kirsten Abernethy
Estat
Estat insular del SW d’Oceania, a l’E de Papua Nova Guinea; la capital és Honiara.
La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…
Comores

Costa de les Comores
© Comores on line
Estat
Estat de l’oceà Índic, a l’entrada nord del canal de Moçambic, format per tres grans illes: Ngazidja (Grande Comore), Mwali (Mohéli) i Ndzouani (Anjouan), a més de nombrosos illots i esculls coral·lins; la capital és Moroni, situada a l’illa de Ngazidja.
La geografia Les illes són d’origen volcànic, de relleu accidentat, i costes amb penya-segats L’altitud màxima és al mont Karthala 2560 m, a Ngazidja, que és un volcà en activitat El clima hi és tropical humit Moroni 2800 mm de pluja anual, i la vegetació, de bosc tropical L’únic recurs important és l’agricultura 41% del PIB i més del 80% de la població activa el 2001, facilitada pel clima tropical monsònic i per la fertilitat dels sòls volcànics El 35% del territori és conreat Els conreus més estesos són els de subsistència cereals arròs, blat de moro, ordi, tubercles mandioca, moniato,…
Burkina Faso

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i l’W per Mali, a l’E per Níger i Benín i al S pel Togo, Ghana i la Costa d’Ivori; la capital és Ouagadougou.
La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…
Sri Lanka

Estat
Illa
Estat insular de l’Àsia situat a l’oceà Índic, uns 80 km al SE de l’Índia; la capital administrativa és Colombo i la capital legislativa Sri Jayawardenapura (121.370 h [est. 2007]).
La geografia física El relleu Separada de l’Índia pel golf de Mannar i l’estret de Palk, l’illa de Sri Lanka resta, però, poc o molt enllaçada al continent mitjançant un rosari d’esculls i bancs de sorra anomenat Pont d’Adams L’estructura geològica de l’illa s’emparenta estretament amb la del continent proper el sòcol precambrià, constituït de quarsites, gneis, esquists i calcàries cristallines, és part integrant de l’escut araboindi i aflora per tota l’illa, amb l’excepció de la península de Jaffna, al N, on desapareix sota una cobertura sedimentària de calcàries miocèniques El sòcol dóna…