Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
silvinita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per silvina.
Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques
patata del bufet
Patates del bufet blanques
Horticultura
Varietat de patatera, productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat, de la qual hom conrea tres variants.
La variant mata alta és una patatera de dimensions considerables la flor és blanca i grossa, i les patates, de color blanquinós, són ellíptiques o aplanades La variant mata baixa és més petita que l’anterior, però no tan productiva La variant morada o blava, d’aspecte semblant a l’anterior, té les flors liles i les patates són morades
rosella morada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles tripinnatisectes i de flors morades.
Creix sobretot en camps de conreu
antocianina
Bioquímica
Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals que donen les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.
Són constituïdes per mono i diglicòsids d’una antocianidina, aïllable per hidròlisi àcida Els principals sucres presents són la glucosa, la ramnosa i la galactosa
ceba d’Amposta
Ceba d’Amposta
Botànica
Varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb globós fort, amb totes les capes molt compactes, la capa exterior de color morat vermellós i les túniques interiors una mica morades.
És una ceba molt cultivada i apreciada pels seus bulbs, que es conserven durant molt de temps sense grillar-se
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
patatera
Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata