Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
afta
Patologia humana
Lesió vesiculoulcerosa de les mucoses bucofaríngies que produeix una sensació de calor o de dolor.
La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues
banya cutània
Patologia humana
Hiperceratosi de la pell en forma de d’eminència dura, erecta o cargolada.
També pot trobar-se en les mucoses, sobretot del gland i del prepuci
2-metil-2-butanol
Química
Alcohol alifàtic terciari, volàtil, que bull a 102°C.
És emprat com a hipnòtic i actua com a irritant de les mucoses
iperita
El primer atac letal i devastador de gas mostassa fou realitzat per l’exèrcit alemany el 25 d’abril de 1915, durant la l Guerra Mundial, en l’anomenada segona batalla de Ieper (Ypres)
Química
Compost sulfurat que es presenta en forma de líquid oliós, es fon a 13°C i bull a 215-217°C.
Fou emprat com a gas de guerra, a causa de la forta acció vesicant sobre la pell i les mucoses
Caspar Bartholin
Metge i anatomista danès.
Descriví les glàndules mucoses de la vulva glàndula de Bartholin i el conducte excretor més gran de les glàndules sublinguals conducte de Bartholin
actinomicetàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels actinomicetals integrada per individus que es reprodueixen per fragmentació del miceli.
La major part són paràsits de la pell i de les mucoses de diversos animals, entre ells l’home, o bé viuen en el sòl
cilindroma
Patologia humana
Tumor d’evolució lenta constituït per cordons epitelials anastomitzats en forma de xarxa.
Aquests tumors segreguen substàncies mucoses i hialines, que es dipositen en cavitats cilíndriques o bé en l’espai situat entre l’epiteli i l’estroma
hemòfil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, que comprèn bacteris en forma de bacil generalment immòbils, gramnegatius, obligatòriament paràsits, que necessiten en llurs cultius diversos factors de creixement molt especialitzats (hemina, fosfopiridina-nucleòtid, glúcids no fermentats, etc).
Parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva Comprèn unes 15 espècies, entre les quals es destaca H influenzae , que provoca afeccions com bronquitis, pneumònia, meningitis, conjuntivitis, etc