Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
mular

Mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
punta del Mular
Cap
Accident litoral del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
mulatí | mulatina
Iznájar
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, drenat pel riu Genil que, a l’W del terme, forma l’embassament d’Iznájar.
L’economia és principalment agrícola cereals i oliveres i ramadera bestiar mular, de llana, porcí i cabrum
Miguelturra
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al Campo de Calatrava, al S de la capital provincial.
Hi ha agricultura cereals, vinya, oliveres i ramaderia bestiar de llana, mular i porcí Les indústries predominants són les alimentàries S'hi destilla alcohol
bestiar
Ramaderia
Conjunt d’animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d’una explotació, criats per a l’obtenció de productes o de serveis.
La utilització, la criança i el comerç del bestiar constitueixen la ramaderia Atenent les dimensions, hom distingeix un bestiar gros cavallí, mular, asiní, boví i un bestiar menut oví, cabrú, porcí Econòmicament es divideix en bestiar de treball , del qual hom obté força motriu, i en bestiar de renda , del qual hom obté matèries alimentàries carn, llet i derivats, sang, productes epidèrmics pells o cuirs, pèl, banya, llana, excrements i despulles seu, greix, ossos, etc
bestiar equí
Ramaderia
Bestiar integrat per cavalls, egües, poltres (bestiar cavallí), ases, someres, muls i zebres.
Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…
Cava

Cava
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al límit de la comarca amb la Cerdanya Limita al N amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l’W amb Alàs i Cerc, al S amb la Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l’E amb el terme cerdà de Montellà i Martinet El terme s’estén als vessants de tramuntana de la serra de Cadí, i arriba fins a la mateixa carena la Torre de Cadí 2561 m, roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana 2648 m i el coll del Llitze Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb els termes de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén, i estan…
Arsèguel

Museu de l’Acordió Diatònic, a Arsèguel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un…
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…