Resultats de la cerca

Comprèn nombroses branques que són objecte d’una gran especialització l’estètica i la sociologia musicals, la fisiologia i la psicologia del so, la mecànica dels instruments, l’etnologia musical i la branca històrica, que estudia l’evolució del ritme, de la melodia, del contrapunt, de l’harmonia dels sistemes, les formes i els gèneres musicals, així com l’evolució dels instruments La paraula alemanya Musikwissenschaft , o ‘ciència de la música’, fou emprada per primer cop per Friedrich Chrysander en el pròleg del Jahrbuchmusikwissenschaftlich ‘Anuari de la ciència musical’, publicat a…

La seva finalitat és la investigació històrica de la música als Països Catalans N'ha estat president Miquel Querol i Gavaldà 1974-78

Té el seu origen a l’Institut Espanyol de Musicologia, fundat a Barcelona el 1943 per Higini Anglès La seva finalitat és l’estudi i la publicació de les obres musicals hispàniques cultes i populars Ha estat dirigit per Higini Anglès 1943-69, Miquel Querol 1969-82, Josep Maria Llorens 1982-89, José Vicente González Valle 1989-98, Josep Pavia i Simó 1999 i Antonio Ezquerro Estebán des del 2000 Des del 1946 publica un Anuario Musical i les colleccions “Monumentos de la Música Española” des del 1941 i “Música Poética” collecció discogràfica de música antiga, des del 2005 Compta amb…

Aparegué a mitjan s XIX i al seu sorgiment contribuïren, d’una banda, els contactes amb cultures exòtiques a conseqüència de l’expansió europea i, d’altra banda, l’interès pel folklore de les nacions i pobles europeus característic del Romanticisme En un principi, els seus conreadors provenien de camps molt diversos antropologia, música, psicologia, etc i, de fet, encara avui conserva aquest caràcter multidisciplinari No obstant això, no s’establí com a disciplina independent fins el 1886, en tant que “musicologia comparada” El 1950 JKunst li donà el seu nom actual Entre els…

Cosí d’ Albert Einstein El 1903 es doctorà en musicologia Fundà la Zeitschrift für Musikwissentschaft ‘Revista de musicologia’ el 1918, que dirigí fins el 1933 Aquest any, arran de l’ascens del nazisme, anà a viure a Mezzomonte, prop de Florència, i posteriorment emigrà a Londres, fins que el 1939 s’installà als Estats Units Com a editor, aportà una revisió al Musik Lexikon d’Hugo Riemann en la novena i onzena edicions, 1910-29 i una traducció ampliada del Dictionary Eaglefield-Hull 1926 És autor de biografies i estudis excellents Gluck 1936,  Greatness in Music…

Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia,…

Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Deixeble de Wilibald Gurlitt a la Universitat de Friburg de Brisgòvia i de Friedrich Ludwig a la de Göttingen Del 1917 al 1957 fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans Des del 1943 fou director del Instituto Español de Musicología del CSIC, i des del 1947, president del Pontificio…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Ingressà a l’orde caputxí, i el 1908 fou ordenat de sacerdot Estudià a Sant Sebastià, Barcelona amb Adrià Esquerrà i París, on fou influït per Ravel Residí a Barcelona 1943-53, on fou un dels fundadors de l’Instituto Español de Musicología Fou membre de l’Acadèmia de la Llengua Basca Per a piano escriví Preludios vascos 1912-23, Infantiles a quatre mans, Vora'l Ter 1936 i Tiento y canción 1946 per a cant i piano, Pom de cançons per a nens 1945 text d’Apelles Mestres, Quatre melodies catalanes 1915, Gure Herria 1928 i Mendi-Lore 1948 i també música vocal Suite vasca Tríptic franciscà , 1949…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…