Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens…
mutació
Música
En una peça musical, canvi d’un mode a un altre, canvi de tonalitat.
mutació
Teatre
Cadascun dels canvis d’escena que es fan al teatre mudant els telons o bastidors.
mutació
Música
En un cantant, modificació de la tessitura, especialment en els nens quan es fan homes.
taxa de mutació
Biologia
Probabilitat que una cèl·lula qualsevol d’una població cel·lular en creixement sofreixi espontàniament un tipus específic de mutació.
La taxa de mutació és expressada per en què a és la taxa de mutació, m el nombre de mutacions específiques dins la població i d el nombre de cicles de divisions cellulars individuals dins la població En condicions normals a varia entre 10 - 6 i 10 - 1 0
freqüència de mutació
Biologia
Proporció de mutants d’un tipus determinat, present en un moment donat en una població cel·lular en creixement.
Depèn de la taxa de mutació per al tipus determinat de mutació, i del grau de selectivitat del medi envers la forma mutant
reversió
Biologia
Mutació soferta per un individu en el sentit invers al d’una mutació anterior, que és constatada pel fet que es retorna al fenotip salvatge inicial.
És anomenada també mutació supressora o retromutació funcional , per distingir-la de la retromutació pròpiament dita, en la qual hom coneix que ha estat establert, a més a més, el genotip salvatge
solmització
Música
En la teoria musical medieval (s. XI-XVI), sistema d’estudiar la música pel mètode dels hexacords i de la mutació dels noms de les notes en passar de l’un a l’altre.
Atès que l’hexacord només admetia cinc tons i un semitò, només n'hi havia tres tipus de possibles l’hexacord naturale corresponent als actuals noms do-re-mi-fa-sol-la , el durum corresponent a sol-la-si-do-re-mi i el molle corresponent a fa-sol-la-si♭-do-re Si la melodia sobrepassava en extensió un hexacord, hom considerava que ja formava part d’un altre i provocava una mutació del nom de les notes cal tenir en compte que el semitò, fos de l’hexacord que fos, era llegit sempre mi-fa Així, una melodia iniciada en l’hexacord naturale per exemple re-fa-sol-la i continuada en el…