Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
napa
Tecnologia
Pell d’ovella o de cabra, generalment adobada amb sals de crom, tenyida amb penetració completa del colorant, de plena flor, suau i sense dividir.
És emprada especialment per a fer-ne guants i en confecció
napa
Indústria tèxtil
Tela formada, en la filatura del cotó, a la sortida del batà obridor, de pes i de densitat controlades, amb la qual és alimentat el batà repassador o acabador.
És anomenada també tela de batà
napa
Tecnologia
Pell de boví sotmesa al mateix tractament, que és emprada en la fabricació del calçat i d’altres articles i en tapisseria.
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en anteriors cicles, per tal…
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
Álvaro Palacios Muro
Enologia
Enòleg de La Rioja.
Estudià enologia a la Universitat de Talence, de Bordeus, i posteriorment continuà el seu aprenentatge a Napa Valley Califòrnia i a l’ESIC de Madrid El 1989 s’installà a Gratallops Priorat per posar en marxa el seu propi celler, on començà a produir les marques Les Terrasses, Finca Dofi i L’Ermita Sense deixar de banda el Priorat, l’any 1998 posà en marxa uns altres cellers a El Bierzo i posteriorment també assumí la direcció dels cellers familiars d’Alfaro
carda
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura mecànica del cotó, llana, jute, etc.
Té per finalitat desagregar i fer paralleles les fibres i separar-les de les impureses de què van acompanyades mitjançant l’acció de superfícies recobertes de guarnició metàllica disposada sobre la perifèria de cilindres carda de cilindrets o la combinació de cilindres i superfícies planes carda de xapons giratoris o carda automàtica Els òrgans d’alimentació de la carda són un corró desenrotllador de la napa i dos corrons compressors acanalats que actuen l’un sobre l’altre o, també, un corró compressor acanalat que actua sobre una superfície plana i llisa taula la napa transportada…
pentinament
Indústria tèxtil
Operació a la qual són sotmeses les fibres tèxtils per tal d’eliminar-ne les impureses (restes de clofolles, fulles, etc) i els botons, eliminar les fibres més curtes (per tal d’augmentar la longitud mitjana de les fibres i, per tant, poder-les filar més prim) i disposar les fibres paral·lelament.
Els fils pentinats són més resistents, regulars, lluents, llisos i nets, és a dir, d’una millor qualitat En la filatura del cotó, la preparació del pentinament consisteix a juxtaposar un cert nombre de vetes de carda en la reunidora de vetes i estirar el conjunt, doblar-lo i estirar-lo novament, en el manuar de napes, per obtenir un rotlle de napa amb el qual pugui ésser alimentada la pentinadora En la filatura del lli i del cànem el pentinament serveix per a eliminar-ne les riscles i les estopes La fibra curta obtinguda com a rebuig de l’operació de pentinament és anomenada borra en el cas…