Resultats de la cerca

Comprèn una trentena d’espècies, pròpies de les regions temperades paleàrtiques, moltes de les quals són conreades en jardineria El narcís de muntanya Npseudo-narcissus , de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cintiformes glaucescents i de flors úniques, de color groc i amb la corona en forma de trompeta, creix en prats de muntanya

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri…

Rebé de l’emperador l’encàrrec de dirigir la burocràcia imperial libertus ab epistulis , i també fou enviat a Britània 43 dC per aplacar la rebellió dels soldats Desféu la conjuració de Messalina 48 dC Odiat d’Agripina, mort Claudi, hagué de suïcidar-se

Insensible a l’amor de les donzelles i de les nimfes que l’estimaven entre les quals Eco , s’enamorà de la pròpia imatge, reflectida en una font, i morí víctima d’una vana passió i es transformà en la flor que porta el seu nom Aquest mite, originari de la Beòcia, és contat per Ovidi a les Metamorfosis llibre III, i sovint apareix com a tema en diverses obres artístiques pintures pompeianes, etc

El 1374 era oïdor de la Generalitat de Catalunya Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, Francesc de B El “Corbatxo” de Giovanni Boccaccio traduït en català per Nacís Franch segle XIV Mallorca, Edicions de l’Obra del Diccionari, …

Secundà el seu pare Narcís Goixat El 1485, pel compromís d’Amer, s’avingué a lliurar els castells de Llagostera i Castellempordà Tanmateix, sostingué una actitud rebel —féu tallar, per exemple, un dit del canonge de Girona Alfonsello com a represàlia als seus escrits contra els remences— i fou bandejat 1485 i condemnat a la sentència de Guadalupe 1486 Detingut a Perpinyà per les autoritats franceses, no fou aconseguida la seva extradició 1487 El 1489 persistia encara en les seves activitats contra els nobles i contra els pagesos addictes a la sentència

Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri

Professà al convent de Girona el 1793 Passà al collegi de missions de San Fernando de Mèxic i, el 1803, fou destinat a la missió de San José, a l’Alta Califòrnia El 1817 acompanyà el capità Luis Arguello en una expedició pels rius Sacramento i San Joaquín, per tal de fundar noves missions deixà escrit un diari de l’expedició Fou comissari prefecte de la missió de San Fernando de Califòrnia 1838-46 Excellí pels seus coneixements musicals, i entre les seves composicions hi ha una Misa de Cataluña

Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya