Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
nebodalla
Conjunt nombrós de nebots d’una sola persona o d’un matrimoni.
Ricard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1483-85).
Fill petit de Ricard de York, duc de Gloucester Molt influent durant el regnat del seu germà Eduard IV, aquest el féu tutor dels seus fills Probable instigador de la mort d’aquest, es proclamà regent i protector dels seus nebots, però ben aviat féu declarar illegítim Eduard V, encara infant, i aconseguí que el Parlament el nomenés rei Assassinà els seus nebots, que havia tingut segrestats a la Torre de Londres Aquests crims i el despotisme amb què governà el feren molt impopular Quan Enric Tudor Enric VII, hereu dels Lancaster, desembarcà a Anglaterra agost del 1485…
Claudine Alexandrine Guérin de Tencin
Literatura francesa
Escriptora francesa.
De vida agitada i plena d’escàndols fou obligada a prendre els hàbits, que després abandonà, tingué un fill, que mai no reconegué, el famós D’Alembert Regentà un dels salons literaris més importants del moment i escriví algunes novelles en collaboració amb els seus nebots Pòstumament 1790, fou publicada la seva correspondència
Acfred I
Història
Fill d’Oliba I de Carcassona i de Rasès i gendre de Bernat Plantapilosa.
De primer regí el Rasès A la mort del seu germà Oliba II 880, i durant la minoritat dels seus nebots, governà també Carcassona Amb els seus cosins Guifré el Pelós i Miró el Vell, i amb Oliba II, participà el 873 en la consagració de Santa Maria de Formiguera, en sufragi dels avantpassats comuns
nepotisme
Història
Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.
Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503
Manuel d’Entença
Història
Fill natural de Ponç Hug.
Armat cavaller 1345, acompanyà Pere III a Sardenya 1354, on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV 1369 alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei 1381, fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots
Albert III d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1365-95).
Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial
Guillem d’Entença
Història
Fill natural de Gombau, procurador de València, i d’Estefania de Sicília.
Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots
Khildebert I de París
Història
Rei franc de París (511-558).
Fill tercer de Clodoveu I i de Clotilde Heretà el territori entre el Sena i el Loira, amb París per capital Ell i el seu germà petit, Clotari I de Soissons, assassinaren 530 llurs nebots Teodebald, Guntar i Clodoald, fills del germà segon, Clodomir I d’Orleans mort el 524, per tal d’apoderar-se de llur regne Intentà aleshores d’assassinar Clotari I i provocà la revolta del seu fill Cramne Unit de nou amb Clotari I, vencé 531 el rei visigot Amalaric II, marit de llur germana Clotilde, i conqueriren el regne dels burgundis En morir sense fills mascles, Clotari I s’apoderà del seu…
Jaume de Cardona i de Gandia
Cristianisme
Bisbe de Vic (1445-59), de Girona (1459-62) i d’Urgell (1462-66); cardenal; fill de Joan Ramon Folc (I) de Cardona i de Joana de Gandia.
Fou referendari papal, administrador de l’abadia de Solsona 1441-66 i canonge i ardiaca de Barcelona Predicà a Barcelona en la canonització de Vicent Ferrer 1456 i en les exèquies d’Alfons IV 1458 El 1459 fou un dels ambaixadors de Joan II prop del rei de França per tal d’evitar que aquest ajudés Carles de Viana El mateix any fou fet bisbe de Girona, i el 1461 fou creat cardenal el 1462 passà a la diòcesi d’Urgell Partidari de Joan II durant la guerra civil, sembla que la seva actitud influí en la del seu nebot Joan Ramon Folc III, llavors comte de Prades El 1513 les seves despulles, amb les…