Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nematòcers
Entomologia
Subordre d’insectes holometàbols de l’ordre dels dípters que inclou espècies caracteritzades pel fet de tenir un cos prim i allargat, amb les antenes de sis o més artells, i perquè llurs larves són aquàtiques.
A aquest subordre pertanyen, entre altres, les famílies dels culícids i dels tipúlids
dípters
Mosca verda, un exemple de dípter
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.
L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes…
mosquit
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte dípter del subordre dels nematòcers.
insectes
Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
culícids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers que comprèn les espècies dels gèneres Culex, Anopheles i altres de similars, anomenades correntment mosquits.
Tenen una trompa llarga i dura proveïda de sis estilets, amb la qual les femelles perforen la pell dels mamífers i els xuclen la sang els mascles s’alimenten de sucs vegetals
mosquit cúlex
Entomologia
Gènere de dípters del subordre dels nematòcers, de la família dels culícids, que ateny de 4 a 7 mm de llargària.
Al cap té uns ulls molt grossos i les antenes són plomoses als mascles i verticillades a les femelles El tòrax, prim i allargat, com tot el cos, és de color burell groguenc amb dues ratlles longitudinals més fosques les ales, transparents, tenen la nervadura coberta d’escates, i l’abdomen, de color gris, és anellat de burell Les larves són aquàtiques, tenen el sifó respiratori molt llarg i són de règim alimentari omnívor els adults, per contra, xuclen el líquid intern mitjançant picades, les quals poden ésser més o menys doloroses i a vegades transmeten malalties A Europa i als Països…
cecidòmids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, que comprèn individus de petites dimensions (d’1 a 5 mm) amb el cap reduït, globular o lleugerament aplanat.
L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales
tipúlids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers caracteritzats per les ales en forma de raqueta, amb les nerviacions distribuïdes homogèniament, les antenes llargues i pectinades i les potes molt llargues.
El principal representant és la típula
bibiònids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, els representants de la qual tenen el cap petit i les antenes curtes i gruixudes, les potes robustes, armades amb esperons i plegades cap endins en l’articulació tibiotarsal.
Són voladors hàbils, i llurs larves, hipogees en molts de casos, poden devorar les parts subterrànies de les plantes herbàcies dels horts, com fan les de Bibio clavipes, B marci, B hortelanus, etc, que a vegades tarden dos anys a desenvolupar-se totalment Els adults viuen i es reprodueixen en grups nombrosos, en jardins i boscs