Resultats de la cerca

Durant el Neogen la configuració de les mars i els continents, així com la distribució de les muntanyes, s’aproximà a l’actual El clima anà refredant-se progressivament, la qual cosa determinà nombroses migracions en les faunes continentals i la progressiva desaparició de la flora tropical d’Europa Tingué lloc una important regressió marina, que provocà la desaparició de l’estret de Bering, per la qual cosa Euràsia restà unida a l’Amèrica del Nord També probablement l’estret de Gibraltar es convertí en istme Durant el primer període del Neogen la comunicació entre…

Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou…

Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…

Considerat un dels pioners de l’oceanografia, estudià la profunditat, corrents, temperatura i composició de la mar Negra, de la Càspia i de la mar de Màrmara S’aplicà en l’observació i organització de l’estratigrafia del Neogen del sud de l’antiga Unió Soviètica Pot ésser considerat precursor de la paleoecologia

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1934 i doctorat a Madrid 1950, fou professor de recerca del CSIC Treballà sobre els vertebrats fòssils del Terciari, dels quals publicà més d’una vuitena de treballs en collaboració amb M Crusafont Una segona etapa de la seva activitat com a paleontòleg, del 1956 ençà, versà sobre la paleontologia d’invertebrats de moltes contrades catalanes i terres veïnes, del Neogen i el Quaternari

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…

L’estratotip és als voltants de Carmona i al N de Villanueva del Río Sevilla

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…

La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…

La geografia física El relleu Hongria ocupa el centre i la major part de la plana danubiana o Plana Pannònica És travessada pel curs mitjà del Danubi, i fou formada per l’enfonsament dels plecs alpins i carpàtics en el Neogen N'és un tret característic el fet d’ésser un país pla prop de les tres quartes parts del territori són per sota dels 200 m, i només el 2% és per sobre dels 400 m, i cap muntanya no assoleix els 1100 m Hom hi distingeix diverses regions La Gran Plana , o Alföld , regió agrícola molt rica, cobreix la meitat del país, i és formada pels alluvions del Danubi, el Tisza i llurs…