Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren els…
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte,…
privilegi nobiliari
Dret català
Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa: privilegi de generós, privilegi de burgès honrat, privilegi de ciutadà honrat, privilegi militar o de cavaller, privilegi de noble
.
dret nobiliari
Dret
Conjunt de lleis, usos i costums que regulen la noblesa i el seu exercici.
Assenyala les normes segons les quals s’ha de desenvolupar la noblesa i estableix els tràmits jurídics per a l’adquisició dels títols nobiliaris
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
títol de dignitat
Dret català
Dret civil
Signe distintiu o qualificació honorífica particular unida a una dignitat o un càrrec important.
N’hi ha d’eclesiàstics, nobiliaris títol nobiliari, militars, de cavalleria i d’ofici
baró
Títol nobiliari per sota del de vescomte.
Bernat Mestre
Heràldica
Heraldista.
Era domer de Sant Pere de les Puelles de Barcelona Vers el 1544 redactà un nobiliari de Catalunya, profusament illustrat, que inclou també notícies històriques des del regnat de Ferran II
João Pinto Ribeiro
Història
Patriota portuguès.
Fou un dels impulsors del complot nobiliari que menà a l’alçament de Portugal 1640 contra el domini de Felip IV de Castella i oferí el tron portuguès al duc de Bragança Joan IV de Portugal
de títol
Dit de la persona que posseeix títol nobiliari
.