Resultats de la cerca

Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons expressió de la llei…

N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren a la…

Pertanyia a l’estament ciutadà Li corresponia de castigar els esclaus, evitar i impedir escàndols, rondar la ciutat de Mallorca i el seu terme acompanyat dels saigs Tenia un assessor Amb el batlle era jutge en causes sobre usura, pagament de jornals i lloguers

Gaudia de totes les atribucions de l’almirall quan aquest no prenia la direcció de l’armada La seva jurisdicció s’estenia, per tant, a tots els regnes de la corona, i els vicealmiralls li eren sotmesos Aquest càrrec, que requeia en membres de l’alta noblesa, era generalment temporal i lligat a la preparació i a les activitats d’una flota determinada, però en algun cas fou de duració illimitada i amb cert dret a succeir l’almirall, com en el nomenament de Gilabert de Cruïlles el 1273 Era de nomenament reial, o bé de les corts i el rei, o bé de la ciutat armadora i el…

L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de Buenos Aires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un…

L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum

Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…