Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Antoni Ribera i Jordà
Astronomia
Submarinisme
Geografia
Literatura
Submarinista, escriptor i investigador.
Impulsor de l’exploració submarina, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines i publicà obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954 i L’exploració submarina a les costes catalanes 1969 Interessat pels ovnis, publicà sobre aquest tema diversos llibres i fou cofundador del Centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona 1958 Dirigí l’expedició catalana a l’illa de Pasqua 1975, amb la collaboració de JMascaró i Passarius Operación Rapa Nui , 1975 Publicà també llibres de poemes, el poema dramàtic El comte Arnau 1951, la novella Coral de…
Pedro Prado
Literatura
Periodisme
Poeta i periodista xilè.
Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa dramàtica…
Bāb
Islamisme
Nom adoptat per Mīrzā ‘Alī Muḥammad, fundador del babisme.
Fill d’un comerciant acomodat, fou primerament adepte de la secta islàmica šayḫī , també de filiació xiïta Quan morí el cap šayḫī , Kāẓim Mīrzā ‘Alī Muḥammad fou un dels dos pretendents a la successió Seguit per molt pocs deixebles, se separà del grup inicial i es proclamà 1844 Bāb al-Dīn ‘porta de la fe’ Les doctrines propugnades pel babisme provocaren llur enfrontament amb les autoritats iranianes Aviat la predicació dels propagandistes, cada vegada més nombrosos, del Bāb fou motiu de desordres polítics, especialment a Māzandarān i a Zanjān 1849 Finalment el 8 de juliol de 1850 el Bāb fou…
moai
![](/sites/default/files/media/FOTO/moai.jpg)
Escultures de moai
© JOETEX1 - Fotolia.com
Etnologia
Escultura
Estàtua feta de pedra volcànica, de grans dimensions i en forma de bust humà, característica de la cultura desenvolupada a Rapa Nui (illa de Pasqua, Xile), vers 1000-1500.
Els moai representen els ancestres i es troben repartits per tota l'illa
Francesc Trabal i Benessat
![](/sites/default/files/media/FOTO/A001134.jpg)
Francesc Trabal i Benessat
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Ja d’estudiant, als Escolapis de Sabadell, entrà en contacte amb altres companys, amb els quals publicà La Fulla del Salau 1916 al si de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, origen del que es coneix com Grup o Colla de Sabadell, del qual també formaven part Joan Oliver i Armand Obiols En fou un dels membres més actius Redactor i director del Diari de Sabadell , que es convertí en una de les plataformes del grup Hi publicà, a més de nombrosos articles, la secció “De cara a la paret”, que signà amb el pseudònim Sr Banyeta actualment recollida en part, i amb altres collaboracions, a De cara a la…
, ,
l’Hora Catalana
Nom genèric de les emissions radiofòniques fetes pels diversos grups de catalans residents en els països americans, en el quals van destacar l’Argentina, Xile, Uruguai, Méxic, Veneçuela, Brasil i Cuba.
Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…
Tuvalu
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Tuvalu.jpg)
Vista aèria d'un dels atols que conformen l'arxipèlag de Tuvalu
© Inaba Tomoaki
Estat
Arxipèlag
Estat insular del Pacífic occidental; la capital és Vaiaku (4 000 h [est 1995]), a l’atol de Funafuti.
La geografia Arxipèlag d’origen corallí, és format pels atols Nanumea, Nui, Nukufetau, Funafuti on, a la barrera corallina de Fongafale, hi ha la capital i Nukulaelae, a més de diverses barreres corallines Són illes molt planes no més de 5 m per sobre del nivell del mar, de clima tropical oceànic L’agricultura de subsistència, que ocupa el 60% de la població, comprèn conreus tropicals coco, taro, nyam, etc La copra, extreta del coco i únic article d’exportació, és la base d’una escadussera manufactura La venda de llicències de pesca a països tercers i la tramesa de divises per part de…