Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
escopofília
Psicologia
Desig fort o habitud de contemplar actes sexuals o, simplement, persones nues.
cultura de Zacatenco
Jaciment arqueològic
Cultura preclàssica de la vall de Mèxic (1500-800 aC) que pren el nom del seu jaciment principal: una petita localitat que hi havia a la vora del llac de Texcoco, actualment dessecat i sobre el qual s’aixeca la ciutat de Mèxic.
Ultra nombrosos instruments de tall i estris de terrissa, hom hi ha descobert unes figuretes de terracota que representen dones nues, d’amples malucs, que devien formar part d’una mena de culte a la fertilitat
sara
Etnologia
Individu de les estepes situades a les terres tropicals humides i a la zona seca de la plana del Txad.
Conreen mill, blat de moro, maní i tabac i es dediquen a la cria de bestiar i de cavalls Viuen en cabanes fetes amb fibres vegetals Els homes porten una pell a manera de davantal, mentre que les dones van nues
dictiotals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus aplanat constituït per una capa central de cèl·lules grosses, incolores, i dues capes corticals de cèl·lules petites, riques en plasts assimiladors.
A la superfície presenten feixos de pèls El creixement és terminal i dicotòmic, i els esporòfits són morfològicament idèntics als gametòfits Els esporangis generalment fan quatre espores tetràspores nues i sense flagels Els espermatocists, productors d’espermatozoides uniflagellats, i els oogonis solen ésser agrupats Espècies mediterrànies molt conegudes són Dictyota dichotoma i Padina pavonia
corrasió
Geomorfologia
Acció erosiva exercida pels grans de sorra i els petits fragments de roques que transporta el vent en les àrees on tenen lloc fenòmens de deflació.
En xocar contra les roques nues fan un lent treball d’abrasió, particularment intens arran de terra, on la concentració de sorra transportada és màxima originen, així, formes peculiars relleus residuals, roques en forma de bolet i, en les masses rocalloses de consistència desigual, alvèols, nínxols o balmes En els sòls argilosos d’alguns deserts forma típics relleus de solcs i arestes inestables yardang Els còdols aïllats són també afaiçonats per la corrasió
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
nereida
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les filles de Nereu.
Segons Hesíode, les nereides eren prop de cinquanta divinitats Favorables als homes i protectores de la mar en calma, les més conegudes eren Tetis —que guiava llur dansa—, Amfitrita i Galatea L’art grega les representà sovint, parcialment vestides, durant el segle V, o nues, cavalcant cavalls marins, a partir de l’època hellenística Figuraven al monument de Xantos, a la Lícia, i als acroteris del temple d’Asclepi, a Epidaure Les que Escopes plasmà influïren a Roma la decoració de fonts, de mosaics de les termes i de sarcòfags
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
bacant
Religions de Grècia i Roma
Integrant del seguici de Bacus.
Cobertes de pell de cabra o de pantera, empunyant el tirs, coronades d’heura, corrien i dansaven desenfrenadament per les muntanyes al so de címbals i cròtals, estrenyent contra el pit un cervatell Al màxim de llur excitació devoraven carn crua i esdevenien així capaces de realitzar prodigis i crims Foren anomenades també mènades i tíades Les bacants foren representades tant cobertes de pells com mig nues o vestides amb robes transparents, amb els cabells a lloure Foren tema decoratiu freqüent de la ceràmica àtica Destaquen les bacants de Callímac i d’Escopes L’art romà recollí…
nimfàlids
papallona de l’arboç
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters que inclou papallones grans, diürnes, sovint molt vistoses, bones voladores, algunes de les quals són migradores, i de distribució cosmopolita; tenen el primer parell de potes més o menys atrofiat, tret dels libiteïns.
Hom acostuma a dividir-los en quatre subfamílies els satirins , de colors més aviat apagats, vol irregular, d’erugues amb l’extremitat abdominal bífida, dels quals viuen als Països Catalans més de 40 espècies els nimfalins , de colors i disseny més espectaculars, vol ràpid, amb algunes erugues de colors llampants premonitoris de llur toxicitat, crisàlides nues, anguloses, penjades del mucró, dels quals habiten als Països Catalans més de 40 espècies els libiteïns , de palps molt llargs, amb una sola espècie europea i catalana i els danaïns , de distribució tropical, amb força…