Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
nyerro
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del segle XVI i al començament del XVII.
Aquesta facció, com la seva antagònica dels cadells cadell, apareix ja al s XIII Totes dues bandositats tenien l’origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya s’aguditzaren i ampliaren el radi d’acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d’alliberar-se d’aquest vassallatge 1296 Les tensions desembocaren en una guerra, en la qual Bernat Cadell destacà com a cap dels partidaris dels Montcada i Gilabert de Nyer fou capitost de la gent del bisbe…
cadell
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què era dividit el Principat de Catalunya, contraposat al dels nyerros, que tingué la major activitat durant el primer terç del segle XVII, moment de la màxima expansió del bandolerisme
a Catalunya.
El nom de cadells, per a designar una fracció, apareix ja el s XIII, i estigué vinculat a la família Cadell nyerro Els primers anys del s XVII, a la plana de Vic, rebien el nom de robusters , del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala, cap de la fracció vigatana Durant la guerra contra Felip IV, els cadells, i entre ells Josep Fontanella i Josep Margarit, gaudiren d’una notable influència política Ha estat suggerit que els cadells representaven els interessos dels pagesos, o bé els drets de les ciutats, contra els dels senyors, representats pels nyerros
unió
Història
Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns.
La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general, el qual…
Nyer
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus.
El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i…
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels…
bandolerisme
Història
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.
Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…