Resultats de la cerca

Narra la fidelitat d’una japonesa envers el seu marit, nord-americà, que l’oblida i es torna a casar Puccini hi emprà novetats harmòniques i tímbriques, sense abandonar, però, l’estil de l’escola verista Pertany al repertori habitual d’òpera

Era el déu de la bellesa, de la llum, de l’alegria i de la bondat La seva mare, advertida dels perills que l’amenaçaven, féu jurar a tots els éssers i a totes les coses que no farien mal al seu fill, però oblidà el vesc Loki, el geni del mal, convencé el germà cec de Balder, Hödr, que el colpís amb una branca de vesc Balder morí i anà al regne de Hel Aquest acceptà d’alliberar-lo si tots els éssers ploraven la seva mort Tots ho feren, llevat de la gegantessa Thökk, potser el mateix Loki disfressat Per això, Balder haurà de romandre als inferns fins al Ragnarök el capvespre dels…

Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la…

Deixeble de Gustave Wappers a Anvers El coneixement de l’obra de Holbein el Jove a Basilea i el contacte amb els pintors natzarens Friedrich Overbeck i Peter Cornelius a Roma 1845, influïren decisivament en la formació del seu estil Estigué molt lligat a la germandat prerafaelita Bé que la seva obra més coneguda és Jesús renta els peus a Pere 1852-56 Londres, Tate Gallery, no oblidà la realitat contemporània en quadres com Els darrers d’Anglaterra 1852-55 Birmingham City Museum and Art Gallery, sobre l’emigració a Austràlia Treball 1852-63 Manchester, City Art Gallery, on hom…

Estudià violoncel a l’escola, però orientà la seva carrera cap a la tecnologia i l’enginyeria, i del 1912 al 1968 treballà en una oficina de patents Malgrat tot, no oblidà mai la música, i entre els anys 1910 i 1911 estudià instrumentació i composició amb Andreas Hallén al Conservatori d’Estocolm Fou director musical de diferents formacions orquestrals del seu país i un dels màxims exponents del grup de compositors suecs de la primera meitat del segle XX Destacà especialment en el terreny de la música orquestral i per a escena Les seves nou simfonies representen un pont d’enllaç…

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck 1916-25, de Berlín 1925-45, de Bucarest 1940-44 i de Tübingen 1946-56 Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric 1958-59 i de Saarbrücken 1961-62 Deixeble de WMeyer-Lübke i de JGilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les estructures…

En contraposició a l'existència, l’essència ha estat interpretada per la tradició filosòfica occidental com a principi metafísic constitutiu del real, en el sentit que —a diferència de l’ésser diví, en què l’essència s’identifica amb l’existir— en l’ésser creat essència quidditas i existència esse es distingeixen, sia amb distinció real Bonaventura, Albert Magne, Tomàs d’Aquino, Gaietà, Fonseca, els conimbricenses i els neotomistes, amb distinció formal Duns Escot i escola escotista o amb distinció de raó amb fonament real Suárez i els seus seguidors neguen tota distinció, o la redueixen…