Resultats de la cerca

Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les bresques, netejar el rusc i les celles…

Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i…

Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel VMoreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n'era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat …

Es presentà com a defensor de la CNT en substitució de Solidaridad Obrera , suspesa Fou, en realitat, un diari sindicalista comunista sostingut econòmicament pels sindicats de la metallúrgia i dels transports de Barcelona

Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935

Fou legalitzat l’any 1977 i reaparegué a partir del 1977 amb periodicitat quinzenal i del 1979 ençà amb periodicitat mensual és de caràcter bilingüe, per bé que hi predomina el castellà Publicà uns dotze mil exemplars i és dirigida des del 1980 pel periodista Alfons Labrador

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936

Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català

Sorgí de la iniciativa del Bloc Obrer i Camperol en formaren part el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l’Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires, bé que aquesta se'n separà després La CNT i el Partit Comunista d’Espanya quedaren al marge Estesa a tot el territori de la República, l’Aliança es consolidà el 1934 i adquirí especial força a Astúries, on la regional de la CNT s’hi adherí Pel setembre d’aquest any el Partit Comunista, que l’havia atacada inicialment, decidí de participar-hi L’Aliança fou el motor de l’aixecament revolucionari de l’octubre del 1934 a Astúries i…

Aquest grup denunciava la burocràcia en el si del partit i de l’estat soviètic i reivindicava l’autonomia dels sindicats i un paper més important d’aquests en la societat i l’economia Combatudes llurs tesis a l’onzè congrés del Partit Comunista, el grup es dissolgué poc després