Resultats de la cerca

Aquestes ratlles són tan fines que no poden ésser resoltes en l’espectre de quàsars llunyans Corresponen a l’absorció de part de la radiació emesa per un quàsar a l’ultraviolat, per exemple al voltant de la línia Lyman-α Ly-α, per algun objecte extragalàctic galàxia o núvol de gas intergalàctic situat entre el quàsar i l’observador La signatura del procés, ratlles d’absorció, se superposa a l’espectre del quàsar i mostra un desplaçament cap al roig més petit que el del quàsar, ja que es produeixen en un entorn més proper a nosaltres i, per tant, amb una velocitat de recessió cosmològica menor…

El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al…

Són observades en la psicosi allucinatòria crònica

És un indicador del grau de complexitat de les famílies, i s’obté dividint el nombre de llars observades pel nombre de llars que serien d’esperar segons un model poblacional que s’agafa com a referència

Permet d’apreciar directament trastorns orgànics de l’intestí gros, alhora que, mercès a un sistema de pinces incorporat, hom pot practicar biòpsies de les lesions observades i, àdhuc, pot procedir a l’exèresi de tumoracions petites

Dedicat preferentment a la micologia, hom li deu treballs importants sobre les uredínies i, principalment, sobre el polimorfisme de diversos ascomicets Juntament amb el seu germà Charles Tulasne 1817-1884, collaborador habitual des de l’any 1854, publicà dos volums de Selecta fungorum carpologia 1857-65, un resum sobre les fructificacions observades

Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents

Els acelomorfs havien estat antigament situats dins el clade dels platihelmints L’exclusió dels acelomorfs del grup dels platihelmints es realitzà el 2002 arran dels estudis de filogènia molecular que comparaven la seqüència de la cadena pesada de la miosina II d’espècies dels diferents grups Aquestes dades confirmaren les diferències morfològiques observades entre els acelomorfs i els platihelmints