Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dent
Heràldica
En un perfil d’una peça o en una partició, element format per dos segments rectilinis consecutius que formen angle, com imitant les dents d’una serra.
Quan els angles són obtusos hom l’anomena centellat, si són rectes, viperat, i si són aguts, dentat
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
cel·la
Apicultura
Cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenòpters; a l’interior, hi són criades les larves, i també serveixen de magatzem.
Les celles de les abelles Apis mellifica , construïdes amb cera, són prismàtiques hexagonals, i el fons de cadascuna és constituït per tres laminetes ròmbiques que formen un angle tríedre Cada rombe del fons correspon a un dels rombes de tres celles diferents de l’altra cara de la bresca Réaumur comprovà que l’obertura dels angles dels rombes 7° 32’ per als aguts i 109° 28’ per als obtusos assoleixen l’ideal de màxima economia de les parets dels fons de les celles L’articulació del fons de les celles d’ambdues cares de la bresca permet de construir 51 celles de fons piramidal…
centellat | centellada
centellat
Heràldica
Dit de la peça, els perfils exteriors de la qual estan formats per dents d’angles obtusos.
tenalla
Construcció i obres públiques
En una fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions.
xamfrà
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Cantonada constituïda per un pla que forma angles obtusos, especialment de 135°, amb cadascuna de les dues façanes o parets que la determinen.
xamfrà
Cara que, en un sòlid, troba dues altres cares, amb les quals forma dos angles díedres obtusos, segons dues arestes relativament pròximes a l’aresta de l’angle díedre que formarien les prolongacions d’aquestes dues cares.
cinerària
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, molt tomentosa, de tiges erectes, subllenyoses a la base, que fan de 30 a 60 cm d’alçària, fulles pinnatipartides de segments obtusos i lobulats, i capítols grocs agrupats en corimbes composts.
Es fa en arenys i rocalls del litoral És molt conreada en jardineria
canaris
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les tropeolàcies, de 2 a 3 m d’alçària, de fulles dividides en 5 a 7 lòbuls obtusos i profunds, i flors d’un groc de sofre, petites i nombroses, que apareixen a l’estiu.
Originària del Perú, és conreada en jardineria