Resultats de la cerca

Arquitectònicament, repetia la forma del teatre grec clàssic, però adquiria un desenvolupament vertical més notable, per tal d’afavorir l’acústica de les audicions, i oferia, en l’escena, unes dimensions més reduïdes Un dels odèons més antics fou el que Pèricles ordenà construir a Atenes vers el 422 aC amb la fusta de les naus perses capturades Fou destruït per un incendi i, bé que fou reconstruït posteriorment, amb prou feines n'han estat conservats vestigis Herodes Àtic en feu construir un altre que, restaurat, encara es conserva actualment, al peu de l’Acròpolis atenesa Aquest degué ésser…

Inicialment s’anomenà Teatre de Sant Agustí Sembla que JAClavé hi celebrà els primers balls corejats El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelonès del Teatre Odeon, de música i declamació, que funcionà fins al 1861 i que celebrà funcions i representacions d’òpera i de sarsuela al mateix teatre Aquest esdevingué aviat popular, gràcies a les seves obres truculentes i de terror, bé que també hi foren representats sainets de Robrenyo i obres de grups d’afeccionats, com la societat teatral Melpòmene, que el 1864 hi estrenà L’esquella de la torratxa , de FSoler El 1870 n'esdevingué…

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

Construí l’església de Saint-Philippe-du-Roule, a París 1774-84, de planta basilical, prototip de l’església neoclàssica, i reconstruí el teatre de l’Odéon 1807, a París Autor del projecte de l’Arc de l’Étoile de París 1806

S’especialitzà en el melodrama Actuà com a galant al Teatre Odeon des del 1850 i al Romea de Barcelona Entre d’altres obres estrenà Les heures del mas 1869, de Frederic Soler La seva filla, Rosa Cazurro i Marcó 1858-1936, fou també actriu

Debutà en l’estrena de L’esquella de la Torratxa 1864, de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea 1867-1907 El seu fill, Frederic Fuentes i Agulló Barcelona 1871 — 1959, també fou actor i autor teatral

Deixeble de l’escola de Llotja, amplià estudis a París A Barcelona treballà per al Teatre Odeon 1865 i, més tard, per al Liceu decoracions per a Don Carlos , de Verdi, i per a L’Africaine , de Meyerbeer Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa

Debutà cap al 1861, i actuà habitualment a Barcelona en teatre català El 1867 actuà amb Carlota de Mena al Teatre Odeon de Barcelona Més tard passà al Romea S'especialitzà en la interpretació de personatges sinistres, dolents, traïdors, etc El 1887 participà en l’estrena de Batalla de reines , de Frederic Soler

Fundà a Barcelona una societat dramàtica que féu teatre català al teatre Odeon Aviat sobresortí com a actor còmic Passà a Madrid, on treballà en la companyia dels anomenats Bufos i també en sarsuela Destacaren les seves creacions de Música clásica 1880, de Chapí, i de RR, escrita expressament per a ell Escriví la paròdia Arturo di Fuencarrales 1870